Ara fa un any em despertava una petita contracció a les 6 del matí. La següent va ser a les 8. Estava tranquil·la venien molt separades. Ara fa un any feia les 40 setmanes exactes d’embaràs. Una altra contracció una mica més forta separava de 10 minuts de l’anterior. Poc a poc el matí es va anar convertint en un puja i baixa de contraccions. Vaig passejar per tot el pis com 50 o 100 vegades o més. Ja no sabia que fer. Les contraccions eren cada 5 minuts. Era moment d’agafar el cotxe i anar cap a l’hospital.
Aquells 20 minuts de trajecte se’m van fer eterns i jo només agraïa que fos diumenge i no hi hagués el trànsit habitual de entre setmana.
Arribava a l’hospital amb contraccions cada minut. Un dolor horrible que desapareixia amb la contracció. Un dels nois que porta les cadires de rodes i les “camilles” es va oferir a portar-me fins la sala de dilatació. Un altre cop agraïa el gest amable del noi.
Vaig arribar a sala de dilatacions. Els vaig explicar: “2n fill i avui compleixo 40 setmanes“. No s’ho van pensar em van estirar, em van fer un tacte i em van dir: “estàs de part!“
I en aquest moment començava la meva aventura com a bimare. 3 hores després i cap punt naixia el nostre segon fill Alguer. Tan petit i tan gran a la vegada, ple de geni i amb ganes de conquistar el món.
I com si no res, celebrem 1 any del naixement del meu segon fill. L’Alguer. Un any extrany, però molt especial per poder tenir-te amb nosaltres. Ets un nen atrevit, capaç d’entretenir-te amb qualsevol cosa durant llargues estones, carinyós, riatller com ningú i amb una mamitis increíble. Però que si us sóc i et sóc sincera: m’encanta!
Felicitats petit Alguer.