Animals a casa. Us expliquem la nostra experiència

L’Ïu feia temps que ens demanava tenir un gatet a casa. Inclús jugava que era un gatet. El seu pare i jo mai ens havíem plantejat tenir un gat a casa, ni tan sols un animal. Però des de que en demanava un, va crear un debat entre nosaltres (el seu pare i jo). Vam buscar per Internet, ens vam informar i vam parlar amb amics que tenen gats i nens a casa. I tot el que extrèiem era positiu.

Els que ja ens coneixeu sabreu que l’Ïu és PAS (persona altament sensible) i això fa que moltes vegades no vulgui tocar les coses. Més endavant us escriure un article sobre les persones PAS o nens NAS perquè ho conegueu millor. Vam pensar que el fet de tenir un gat i tocar-lo l’ajudaria a perdre aquesta “por” al tacte i el mateix temps l’ajudaria madurativament alhora de donar-li menjar, netejar caques, etc.

I després de molt rumiar-ho vam decidir adoptar un gat/a. Teníem clar que havia de ser adult perquè així ja tenen el caràcter format i l’adaptació del gat amb nens és més senzill. O això ens havien dit i havíem trobat per Internet.

Com va ser l’adopció?

Vam anar a la gossera de Granollers. Vam anar amb els nens. L’Ïu estava molt nerviós. Molt content. I quan va ser el moment encara ho estava més. Vam entrar a la “gatera” on hi havien tots els gats. En aquell moment ens van dir que ens prenguéssim el nostre temps. Vam estar-hi força estona. Fins que un gat ens va cridat molt l’atenció. Era un gat de dimensions menudes i negre. Era l’únic que no marxava quan l’Ïu se li acostava cridant i el tocava. I després de que tots ens hi acostéssim vam saber que havia de ser per nosaltres. Vam decidir adoptar-lo!

Aquell gatet negre va resultar ser una femella i tenir 7 anys. L’Ïu va pensar el nom: ELSA! Elsa com la protagonista de la pel·lícula de Frozen.

Com va ser l’arribada a casa?

L’arribada també va ser molt emocionant. Vam anar els 4 a la habitació on volíem s’instal·lés la gata fins que no estigués adaptada i vam obrir el porta-animals. Va sortir de seguida i es va quedar amb nosaltres allà quieta. I va menjar de seguida.

L’adaptació.

Els primers dies es va quedar a la primera habitació. Però poc a poc es va anar movent. Primer va anar a l’habitació de l’Ïu i dormia a la llitera de sota. Després va anar a la nostra habitació i després de casi 15 dies ja fa vida normal. Es passa el dia al sofà o sobre la cadira al menjador. I quan algun dels nens ve corrents a dir-li alguna cosa fuig corrents, però sense intenció d’esgarrapar ni res.

I de seguida que vam tenir a l’Elsa amb nosaltres, vam notar que l’Ïu s’atreveix una mica més a tocar les coses i a embrutar-se. Així que des del nostre punt de vista us direm que si voleu una mascota no us ho penseu. Pels nens és molt favorable i per nosaltres també!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *