Durant mesos hem estat organitzant el nostre cap de setmana. Sense nens. Només nosaltres dos. Cap de setmana de parella. I sense adonar-nos-en vam acabar el màgic viatge de desconnexió i vam tornar a casa amb les piles ben recarregades (spoiler: va durar poc) .
Vam arribar cap al vespre del diumenge amb la expectació de que al obrir la porta ens vindrien a rebre amb els braços oberts… Però, oh sorpresa, la realitat va ser ben diferent.
En Lluís, el petit de dos anys, semblava que ens havia declarat la guerra silenciosa. No va voler ni mirar-nos, ni dir-nos hola, ni res de res. Només volia la iaia i els seus dos germans.
L’Alguer, amb els seus tres anys, va iniciar un festival de plors que va fer que les llàgrimes fossin el so de fons perfecte per a la nostra benvinguda. Li va durar una molt bona estona.
I per acabar-ho d’adobar, l’Ïu, de sis anys, va fer de les seves. Semblava que tenia un arsenal d’energia acumulada durant el nostre cap de setmana de relax, i ho va alliberar tot de cop. Va ser com si hagués rebut una injecció d’adrenalina just quan acabàvem d’arribar.
I sabeu per què reaccionen d’aquesta manera?
Els experts diuen que, per als nens petits, el temps és una dimensió abstracta. Un cap de setmana pot semblar una època interminable per a ells, i l’absència dels seus éssers estimats podria percebre’s com una eternitat. Així que, quan tornem, la seva primera reacció pot ser una barreja d’emocions: alegria, però també potser una mica de confusió o fins i tot una petita dosi de recel.
Per als més grans, com l’Ïu de sis anys, potser el seu comportament actiu és la seva manera d’expressar el que han viscut mentre érem fora. Potser han tingut una aventura èpica amb els avis, o han creat tot un món nou en la seva imaginació. I ara, amb nosaltres de tornada, necessiten alliberar tota aquesta energia acumulada.
Així que aquí estàvem, després d’un cap de setmana d’amor, riures i silenci, rebent la nostra pròpia dosi de realitat infantil. Una benvinguda caòtica i imperfecta, però, al capdavall, la més autèntica que podíem esperar.