La maternitat és un viatge ple d’emocions i aprenentatges, i moltes vegades les experiències inesperades poden impactar profundament a la nostra família. Avui vull compartir com la mort de la nostra estimada gateta Elsa ha afectat als meus fills, Lluís, l’Alguer i l’Ïu, i com hem après a fer front a aquesta pèrdua.
Lluís, el nostre fill més petit, encara és massa petit per comprendre completament la situació. Amb només dos anys, la seva innocència el protegeix de les complexitats de la vida i la mort. Tot i això, ha notat que Elsa ja no està al seu costat i pregunta per ella de tant en tant. Ens recorda la importància de ser sincers amb els nens, fins i tot quan són petits, i d’explicar-los les coses amb tacte i amor.
L’Alguer, amb els seus 3 anys, ha estat una mica més conscient de la pèrdua. Sap que Elsa no està aquí, però encara no pot entendre completament la mort. Amb el temps, aquesta experiència pot ajudar-lo a desenvolupar una comprensió més profunda de la vida i la mort. Ens ha sorprès com ha mostrat empatia cap a la gateta i ha preguntat sobre on pot ser ara.
Però és amb l’Ïu, el nostre fill més gran, de 6 anys, on hem vist les repercussions més notables de la pèrdua d’Elsa. La mort de l’Elsa l’ha afectat profundament. Ha passat moments de plors i també moments de ràbia per la impotència, i ens ha fet preguntes sobre la mort i el que passa després. Aquesta situació ha obert les portes a converses importants sobre la pèrdua i la tristor. És essencial donar suport als nostres fills en moments difícils com aquests i fomentar la seva expressió emocional.
La pèrdua d’Elsa ens ha mostrat que les mascotes són part de la nostra família i que les seves absències poden ser difícils de gestionar, fins i tot per als nens petits. La veritat és que la casa sense ella es nota buida i diferent. I cadascú té una manera diferent de viure aquesta mort, per exemple, a mi m’agrada verbalitzar-ho i l’Ïu en canvi, li ha fet un pot de purpurina ben bonic amb unes orelletes negres com les de l’Elsa.