Avui em vull sincerar, vull expressar el que visc i el que veig. Potser em poso on no em demanen, però considero oportú parlar de la paternitat i el seu rol des de la maternitat.
Abans de ser mare veia la paternitat d’una manera més genèrica sense fixar-me en els petits detalls, però ara ho veig diferent. Em fixo en els detalls de la paternitat.
L’Albert i jo ja fa molt anys que vivim junts. Des dels inicis ens hem entès molt bé a casa i hem après a repartir-nos les tasques. Ell fa el que jo odio i jo faig el que ell odia. Abans de ser pares això era bastant fàcil: ell cuinava i treia rentaplats ; en canvi jo rentadores, secadores i plegava la roba. Entre els dos anàvem fent. Sense més complicacions. Des del primer moment que vaig anar a viure amb ell vaig saber que era afortunada de tenir una persona que ajudés a casa.
Ara que sóc mare, que la maternitat forma part de mi, he descobert que la paternitat pot tenir un roll molt diferent. Tinc clar que hi ha moltes coses que formen part de la dona com el part o el pell en pell inicial. I si fas lactància materna també. Però respecta tots els altres aspectes hi ha el pare on també pot contribuir a la criança de l’Infant.
A casa tinc la sort que l’Albert cuida igual de bé del nen que jo. Es preocupa molt per ell, el cuida, el banya i li posa el pijama pràcticament cada dia. És la seva hora. Jo mentre els hi preparo el sopar els escolto i s’ho passen pipa. Ara juguen a aprendre els animals.
Els dos hem après a conviure amb un més a casa i ha repartir-nos les tasques de la casa com podem. Hi ha dies que en fa més ell i dies que en faig més jo.
Però ara que sóc mare m’adono que no tothom fa el mateix. Veig nens pel carrer i la mare està tota l’estona per ells mentre (moltes vegades) el pare està xerrant, mirant el mòbil o observant. I a mi em vull la sang. No només la mare és qui s’ha d’encarregar el 100% del nen. S’han de repartir les tasques. Així ens evitem el cansanci i poder estar el 100% per ells. Parlant amb altres mamis escolto com em diuen que els seus marits o parelles no contribueixen amb la casa… I així un sense fi de coses.
Per altre banda, crec i penso que una mare mai es podrà substituir. Penso que som el pilar més gran de la seva vida. L’Ïu per exemple quan està malalt o es fa mal ve cap a la mama, sempre. Quan vol alguna cosa ve a la mare, sempre. Fins i tot, quan estem tota la colla em fixo i som nosaltres les úniques que xerrant entre mare no els hi traiem ni un moment l’ull de sobre. I això és quelcom, jo crec, que només ho fem les mares.