Segur que al llarg de la vida dels vostres fills heu viscut moments en que ha estat impossible no riure. Moments que s’han convertit en simpàtiques anècdotes que d’aquí uns anys recordareu.
L’Ïu tot just comença a pronunciar les seves primeres paraules però estic segura que ben aviat en podrem escriure un llibre.
Doncs avui hem dedicat el Blog de SERMARE.CAT a reescriure anècdotes d’amics i familiars que ens han anat explicant i que creiem que us farà treure un bon somriure. Començaré amb una anècdota de l’Ïu.
Mama de l’Ïu
Érem a l’antic pis. Eren les últimes setmanes que hi vivíem. Havíem quedat amb una parella que estava interessada en comprar-nos tots els mobles del pis. El meu marit i jo havíem ben agafat el roll de comerciants i ens interessava vendre-ho tot. Durant tota l’estona l’Ïu va estar jugant amb la moto a prop nostra.
Quan portàvem una estona xerrant amb els compradors ens vam adonar que l’Ïu estava massa callat. Sabeu que estava fent? Pintant tots els mobles i sofà del pis… La cara dels compradors quan ho van veure va ser monumental.
Per sort, era guix i ho vam poder esborrar i vendre-ho tot.
Mama de la Carla
La meva nena és molt tranquil·la i la veritat és que fa poques entremaliadures. L’últim que va fer fa unes setmanes és que es treia el bolquer quan feia caca per donar-me’l. Imagineu-vos les restes de caca per tot arreu i es posava la mà al culet i després per la cara. Jo estava histèrica cridant com boja que pares. Sort que va durar pocs dies perquè sinó la factura de l’aigua i de productes de neteja m’hagués pujat significativament. Ara hi penso i ric.
Mama de l’Olga
La meva filla, 3 anys i mig, de camí a l’escola al migdia.
Olga: Mama, si et tires un pet a un lloc i te’n vas a un altre lloc, el pet et segueix?
Mama: A vegades… Per què?
Olga: I si et segueix els altres saben de qui és el pet?
Mama: Depèn carinyo, a vegades si que es nota. Per què? T’has tirat un pet a l’escola?
Olga: Si mama, en el lavabo però al sortir m’ha seguit i feia molta olor.
Mama d’en Jordi
Un dia m’estava vestint i maquillant i en Jordi (2 anys i mig) no em deixava fer res. Fins que li vaig demanar que em deixes uns minuts que m’estava acabant d’arreglar. I això que em contesta: Mama per què t’arregles? Estàs espatllada?
Mama de l’Eloi
Us explicaré la conversa de fa uns dies amb el meu fill Eloi.
Us poso en situació: erem dinant a casa. L’Eloi (casi 4 anys) estava acabant de dinar i jo ja havia acabat. Venia de la cuina.
Eloi: Mama estaves cridant i no et sentia. No m’agrada mama. Si tornes a cridar… marxaré.
Mama: A on marxaràs?
Eloi: Fora.
Mama; I on aniràs de fora?
Eloi: Aniré amb el papa. Agafaré el cotxe i marxaré amb el papa.
Al cap de 5 minuts de la conversa, s’aproxima l’Eloi tot preocupat i em pregunta:
Mama, i com funciona el cotxe?