Avui us volia fer un post sobre el cap de setmana rural amb amics, ja que era el primer cop que anàvem tota una colla a passar un cap de setmana i també el primer cop en que venien els nostres fills: l’Ïu de casi 9 mesos i un altre nen de 6.
Però d’un cap de setmana divertit i amb bona companyia, vivint l’experiència de ser pares, hem passat a un cap de setmana accidentat. Us ho explicaré i també us explicaré el que em fet.
Dissabte, tota la colla vam decidir anar a fer una volta abans de tornar i fer el sopar. Vam anar a passejar per l’Ametlla de Mar, ja que estàvem a una casa Rural a prop. Després de passejar una bona estona vam decidir anar a fer unes tapetes, ja que els dos nens estaven aguantant força bé. Així que vam anar a un bar que es diu LA COVA i vam demanar-nos dues tapes: musclos i calamarsons (que per cert, eren caríssimes!)
Tot anava perfecte, vam arribar a la casa i vam posar a dormir els nens. I després vam sopar. Però encara no havíem acabat tots vam començar a sentir l’estomac regirat i hi ha qui va començar a tenir nàusees. Així que ja us podeu imaginar la nit que vam passar tots plegats. I mentre els nens dormint. A partir de les 6 del matí, tot semblava que s’anava calmant i a les 7 l’Ïu ja reclamava el seu biberó i jugar. Imagineu-vos nosaltres dos que no havíem dormit gens i el nen que reclamava atenció.
Vam baixar el nen i jo hi ens vam posar a jugar mentre l’Albert, el seu pare, s’acaba d’arreglar. I poc a poc, tots els companys van anar sortint de les habitacions corresponents i tots ells amb cara de no poder més. A les 8 i poc del matí el panorama de tots nosaltres eren nefast i per acabar de rematar ens vam quedar sense paper de vàter, havent d’agafar tovallons de paper.
Aleshores, com ens ho vam fer amb el nen?
Afortunadament, érem bastants i sempre hi havia algun moment en que algú es trobava bé. Aleshores quan l’Albert i jo estàvem al lavabo o no ens trobàvem bé algú s’ocupava d’ell i també de l’altre nen.
El problema era que cada cop que anàvem al lavabo ens trobàvem pitjor, més dèbils. Vora les 3 quan estàvem una mica millor vam decidir tornar cap a casa (2h de cotxe aproximadament). La tornada se’ns va fer molt dura. Així que quan estàvem arribant vam decidir trucar als nostres pares per si podíem deixar una estona el nen mentre nosaltres anàvem a casa a descansar.
Ens va anar molt bé descansar una estona i a les 8 el vam anar a buscar i just el vam posar a dormir. Tenim sort que l’Ïu es un nen que s’adorm de seguida així que vam posar tornar a posar-nos al llit fins el matí.
Com ens sentim?
Sincerament, ser pare i no trobar-te bé es molt dur. Està tan feble que no pots ni agafar el teu fill es una cosa que costa. El fet de tenir el suport dels pares ens ha anat molt bé per recuperar-nos una mica i així aviat poder estar al 100%.