L’Alguer, 3 anys i mig, ha aconseguit deixar el bolquer fa uns dies, de manera totalment voluntària i en el moment en què ell s’ha sentit preparat. Aquesta transició ha estat tot un èxit, ja que l’Alguer ha demostrat una gran adaptabilitat i només ha tingut un parell d’accidents menors. A través d’un procés natural i fàcil, aconseguir aquesta fita tan important en el seu desenvolupament ha estat tot un èxit.
Des de molt petit, l’Alguer ha anat acompanyant el seu creixement amb el nostre suport, que sempre hem estat atents a les seves necessitats i evolució. L’Alguer, com molts altres nens, ha mostrat resistència a deixar el bolquer en els primers intents, però fa temps que vam decidir respectar el seu ritme i esperar fins que ell estigués còmode i preparat per a aquesta transició.
Hem utilitzat una metodologia basada en la paciència i la comprensió. Hem creat un ambient segur i relaxat, proporcionant-li informació sobre el que suposa deixar el panyal i el seu benefici. Han dedicat temps a explicar-li com funcionen les necessitats fisiològiques i com s’ha de gestionar la higiene personal sense el bolquer. Ens hem ajudat molt per diferents llibres com: En Pep i el seu orinal o què portes dins del bolquer?
Per facilitar el procés de transició, vam anar introduint l’ús de l’orinal de manera progressiva: primer el vam utilitzar per anar a dormir, després al matí i poc a poc vam anar utilitzant-l’ho durant el dia quan erem a casa. Fins que es va animar a provar-ho de manera voluntària a qualsevol altre moment i lloc, sense imposicions ni pressions. Això ha ajudat a generar un interès natural en l’Alguer per utilitzar aquestes eines i abandonar el bolquer.
Durant aquest procés, li hem mostrat un gran suport emocional. Hem celebrat cada petit èxit i hem evitat centrar-nos en els errors o accidents ocasionals. Així hem creat un ambient positiu i encoratjador, ajudant l’Alguer a desenvolupar confiança i autonomia en el seu propi procés de deixar el bolquer.
L’Alguer ha aconseguit amb èxit deixar el bolquer, una fita important en el seu creixement i desenvolupament. A través d’un procés basat en la paciència, la comprensió i l’establiment d’un ambient positiu, com a pares hem acompanyat l’Alguer en aquesta transició de manera respectuosa i satisfactòria.
Si us som sincers ens ha costat entendre que cada nen té el seu propi ritme i que la pressió excessiva pot generar ansietat i dificultats en aquest procés. L’Ïu va haver de deixar el bolquer de manera forçada i quan encara no estava massa preparat. Tenia 2 anys i mig i havia de començar l’escola fent servir calçotets. Per sort, amb l’Alguer i en Lluís tenim la total tranquil·litat de que poden començar l’escola amb bolquer; som afortunats d’haver escollit una educació respectuosa que respecte el ritme de cada infant.
És molt important donar llibertat i autonomia als nens per a decidir quan estan preparats. L’èxit de l’Alguer demostra que amb amor, suport i comprensió, aquesta transició pot ser un procés natural i fàcil per als més petits. La veritat és que no imaginava que fer la transició de bolquer a calçotets podia ser tan fàcil i gratificant.
Aquests primers passos cap a la independència de l’Alguer són un recordatori de l’alegria i l’emoció que acompanyen el creixement infantil. Cada fita aconseguida és un recordatori de l’aprenentatge constant dels nens i de la capacitat de superació que tots tenim. Que l’èxit de l’Alguer inspiri altres pares a acompanyar els seus fills en el seu propi camí cap a la llibertat i l’autonomia.