La sensibilitat com a tret distintiu: El desafiament de ser una mare amb nens d’alta sensibilitat

Ser mare d’un nen d’alta sensibilitat pot presentar reptes únics i enriquidors. Aquesta sensibilitat especial es manifesta en situacions com la por als sorolls forts i les noves situacions. En el cas del Lluís, de 22 mesos, i de l’Ïu, de quasi 6 anys, la seva sensibilitat exigeix una comprensió especial i un acompanyament amorós. Aquest article des del punt del meu punt vista (com a mare) explora el que significa ser una persona d’alta sensibilitat (PAS) i com aquesta característica afecta la vida quotidiana dels meus fills.

La sensibilitat dels meus fills és una característica innata que afecta la manera com perceben i processen el món que els envolta. Tant el Lluís com l’Ïu mostren una clara preferència per la familiaritat i la comoditat. Les noves situacions els generen angoixa i, sovint, la platja o llocs desconeguts els resulten avassalladors. Com a mare, procuro explicar-los amb calma i anticipació les situacions noves per ajudar-los a sentir-se més segurs. Sobretot amb en Lluís que és més petit i li costa molt més.

Els sorolls forts són un altre desafiament per als meus fills. Els petards o fins i tot l’aspiradora poden provocar-los ansietat i fer-los plorar. Com a mare, els oferim suport emocional i els donem les eines necessàries per afrontar aquestes situacions. Per exemple, els ensenyo tècniques de respiració profunda i els proporciono l’espai per expressar les seves emocions sense judicis, també tenen al seu abast uns auriculars silenciadors que els ajuden a calmar-se quan hi ha molt de soroll.

És important entendre que la sensibilitat dels meus fills és una part intrínseca de la seva personalitat i no una debilitat. Com a PAS, ells experimenten el món de manera més intensa, perceben les subtilitats i els estímuls de manera profunda. Tot i que pot ser un repte en certes ocasions, també és una oportunitat per a un creixement personal i una connexió més profunda amb ells.

Per tant, ser mare de nens d’alta sensibilitat és un camí que requereix paciència, empatia i comprensió. La sensibilitat del Lluís, de 22 mesos, i de l’Ïu, de quasi 6 anys, ens ha obligat a adaptar-nos i aprendre junts. A través d’un acompanyament amorós, estic fent tot el possible perquè els meus fills se sentin segurs i acceptats en un món que sovint pot resultar difícil. Per sort, hem adaptat el seu entorn i van escoles molt respectuoses (tant l’escola bressol com l’escola)

És important recordar que la sensibilitat és un tret distintiu i valuós que ens enriqueix com a éssers humans. Com a mare, el meu objectiu principal és proporcionar un entorn segur i estimulant que afavoreixi el desenvolupament saludable dels meus fills.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *