La continuació del virus
A la setmana d’haver fet els anàlisis els vam haver de tornar a repetir (dia 18 de novembre) per veure com evolucionava. Per sort, l’Ïu ja no tenia res de febre i començava a menjar alguna cosa. I a més a més, la pediatre el va voler veure.
Als dos dies (20 de novembre) ens donaven els resultats. El nen encara tenia i té mononucleosis, ja que pot durar mesos però els resultats van ser força més positius que els primers. Això va ser molt bona senyal!
Ens va confirmar que el virus ja no es passava via oral així que via lliure per tornar a l’escola. Sempre que el nen estigués bé. Vam esperar un parell de dies per precaució i el dimecres dia 20 després de visitar la pediatre i dir-nos que tot estava perfecte vam anar a l’escola.
La pediatre ens va comentar que ara simplement quedaven les “seqüeles” és a dir, el cansament constant, però que intentéssim fer vida normal.
Com afrontar el cansament constant?
Ens pensàvem que ens salvaríem del cansament constant, però no. Per sort, la pitjor part ja l’hem passada. Ara simplement hem d’anar sempre amb el cotxet perquè no aguanta gaire estona caminant o amb bicicleta.
La piscina ens van assegurar que podia continuar ja que l’ajudaria a enfortir-se, però no aguanta més de 10 o 15 minuts.
I en el nostre cas demana molt més per dormir. Si per ell fos algunes tardes faries dues siestes i per la nit pot arribar a dormir 12 o 13 hores.
Però intentar fer vida el més normal possible.
Noves conseqüències a causa de la mononucleosis
I quan semblava que tornàvem a veure la llum… Ha recaigut. Molt comú. Una de les causes principals de la mononucleosis són les baixes defenses. Al tornar a l’escola i està en contacte amb virus i microbis a comportat que agafi angines.
En el nostre cas i al tenir mononucleosis els metges se l’han mirat amb lupa. I de moment 2 setmanes sense escola i després començaríem altre cop, però seguint en tot moment el ritme del nen.
I pel que fa a la natació ja ens han dit que tranquil·lament un mes de descans. Ja que veiem que no aguanta gens físicament al caminar ni el sobreesforç, per tant ens han desaconsellat la piscina.
I ara ens trobem en aquest punt. Esperem que poc a poc tot es vagi col·locant i puguem fer vida normal, almenys fins que neixi el germanet.
Artícles relacionats