Fa uns dies vam parlar sobre la mononucleosis i els primers simptomes, avui seguirem explicant el que cal fer i l’experiència de les nits…
Un cop saps que té mononucleosis. Què s’ha de fer?
Passos a seguir:
Un cop vam saber que tenia mononucleosis vam descobrir que no hi ha medicament que pugui prendre’s més enllà de Dalsy i Apiretal.
Les febres són realment molt altes i durant molts dies. A nosaltres no ens van avisar i el nen va agafar 39,5 de febre i vam corre a Sant Joan de Déu. Ens van dir que era molt normal i que havíem de tenir paciència. Els draps d’aigua per fer baixar la febre van molt bé.
Vam creure ètic avisar a l’escola bressol de la situació de l’Ïu per si creient convenient avisar als altres pares o per si veien comportaments estranys entre els alumnes. Per sort de moment no hi ha hagut cap cas més. Destacar que els metges ens havien dit que no calia.
En el cas de les persones del voltant s’aconsella rentar-se molt sovint les mans. No compartir res amb el nen: gots, coberts, no llepar el xumet si cau al terra, etc.
Les nits…
Hi ha un apartat que són les nits que crec fonamental que el conegueu. Crec que és la pitjor part del virus. Les nits… Les odioses nits… El nen no dormia, plorava i plorava. No era capaç d’estar més de 10 minuts dormint sense que plorés de dolor. Dels 15 dies de febre van haver 4 nits molt i molt dures.
Semblava que el dia no acabés mai, que seguis des de que sortíem de la feina fins que hi tornàvem bressol, torns, etc. Res funcionava. I a tot això li sumem que tinc insomni així que imagineu-vos la situació…
Sort que al final una de les àvies de l’Ïu es va oferir a quedar-se el nen perquè poguéssim dormir. Portàvem dormides 2 hores no seguides en 3 dies (72 hores). Així que aquella nit vam dormir com nens. La que venia a ser la 5èna nit ja va ser diferent. No vam descansar com quan està la 100% bo però si que vam poder anar dormint.