Fa set anys que vaig decidir educar els meus fills sense gènere, i ha estat un viatge fascinant ple de descobriments. Els meus fills, de 3, 4 i 7 anys, continuen sent nens plens de vida i curiositat. Veure’ls jugar lliurement és un regal; els encanta combinar ninos, cotxes, pilotes i barbies en les seves aventures imaginàries. Aquesta llibertat de triar el que volen jugar, sense cap etiqueta, és una de les coses que més valoro.
Tenim roba de tots els colors: rosa, blau, verd i qualsevol altra tonalitat que els agradi. Els meus fills porten roba convencionalment de nen i de nena, i això no és un problema per a nosaltres. El més bonic és veure com escullen amb entusiasme les seves peces preferides, i m’encanta que puguin expressar-se sense limitacions. Un dia els veus amb una samarreta de superheroi i l’endemà amb un vestit brillant; per a ells, tot és un joc.
No obstant això, també reconec que hi ha aspectes que encara tenim pendents. Un dels meus reptes és aprendre a parlar sense gènere. M’adono que, tot i que eduquem amb una visió inclusiva, el llenguatge que utilitzem sovint segueix arrossegant estereotips. És un tema que m’he proposat treballar, perquè vull que els meus fills creixin en un entorn que no només els permeti ser lliures, sinó que també els ensenyi a respectar i valorar la diversitat en els altres.
De vegades, ens trobem amb mirades o comentaris que qüestionen les nostres eleccions, i això pot ser desconcertant. Però he après a centrar-me en la confiança que vull inculcar als meus fills. Vull que sàpiguen que el més important és ser fidels a si mateixos, independentment del que digui el món exterior.
Mirant-los jugar, aprendre i créixer, sé que els estic donant les eines per afrontar un futur en què puguin defensar la seva identitat amb valentia. M’agrada pensar que aquesta educació no només els farà més autèntics, sinó també més empàtics amb els altres.
Al final del dia, el que realment importa és l’amor i el suport que ens donem com a família. Educar sense gènere és una forma d’ensenyar-los a viure en un món més obert i inclusiu. I això, sense dubte, és el que em fa sentir més orgullosa com a mare. Els meus fills són lliures, i per això sempre estaré agraïda.