Fa temps vaig escriure sobre els triturats i el blw. Sobre el sistema que nosaltres aplicàvem amb els nens i sobre el perquè.
Amb l’Ïu vam escollir la opció de triturats. Com ja sabeu tots, vam tenir un fort ensurt i vam decidir tirar el aquest camí i poc a poc vam anar introduint els sòlids.
Reconec que l’alimentació amb ell mai ha estat fàcil. Segurament lligat al NAS, ja que segons ens hem documentat pot estar relacionat.
Teníem clar que amb l’Alguer volíem seguir amb el mateix mètode. Ens havia anat bé i volíem seguir. Però l’Alguer és tan diferent… Té devoció pel menjar i això s’ha d’aprofitar. Tot i que por contra, és força selectiu amb el que menja…
Vam començar amb triturats, però diferents metges ens deien que li donguessim sòlids per evitar glopades (ja sabeu que l’Alguer sempre ha vomitat molt). I un dia vam decidir donar-li i semblava que li agrada, però ràpid tancava la boca i es negava a seguir menjant… Així vam estar “força temps”. Fins que un dia vam decidir que fos ell qui agafes el seu menjar i se’l mengés. I sabeu què?? Va funcionar. Menjava i gaudia del que menjava. Així que a partir d’aquell dia vam introduir el menjar sòlid. I li agrada tan que no deixa que li donem nosaltres res de menjar. I gràcies a això podem menjar tots 4 a la vegada i gaudir més dels àpats.
Més endavant us parlaré de la trona que fem servir i que gràcies a la seva forma evitem que el terra s’embruti tan com en d’altres trones.