Les seqüeles del confinament

Tot i que crec que no ens podem queixar el confimament (sense sortir) va tenir seqüeles en l’Ïu i algunes encara les arrosseguem. Per sort, l’Alguer era recent nascut i ell no ho ha viscut d’igual manera.Voleu saber quines han estat les conseqüències de la quarantena? Els vostres fills també n’han tingut?Quan tot això va començar, l’Ïu vivia un moment força dolent: l’acceptació del seu germà. Estava descobrint que havia vingut per quedar-se i no pas algo passatger. Els primers dies els recordo molt dolents, possiblement tots estàvem molt nerviosos.A mesura que passaven els dies nosaltres ens anavem acostumant, però l’Ïu en canvi feia passos enrere.Durant el confimament va deixar de jugar sol. Al principi no li donàvem importància, però al final era quelcom que ens preocupava. Ara que ja podem sortir i que poc a poc tot torna a la normalitat (nova normalitat) encara estem treballant el joc individual. Abans del Covid era capaç d’estar-se fins a 1 hora sol jugant (sempre al nostre costat).Paral·lelament al joc, va començar a dependre 100% de mi. Tot el que feia ho havia de fer amb mi. Tot! A mi m’agrada, però de tan en tan m’hagués anat bé que volgués estar amb el seu pare. Quan vam començar a sortir al carrer es negava a caminar. Sort que tenim un cotxet de bessons i les sortides es van fer més fàcils. Per sort, aquest tema el tenim solucionat 100 %.Va deixar de tenir contacte amb l’exterior: amics, avis, familia, etc. Les videotrucades es feien molt difícils. De fet, les vam deixar de fer. Quan vam poder sortir anavem a sota el balcó de la besàvia o dels tetes, però de seguida plorava perquè no volia estar allà amb ells. M’imagino que necessitava contacte físic.Segur que em deixo altres coses, però aquestes són les més destacables. I els vostres fills com ho han viscut?