Pors infantils: com ajudar a superar-les.


Avui ens hem decantat per parlar sobre la por. Des de fa dies tenim la sensació que l’Ïu té por a quedar-se sol alhora de dormir. És per això que m’he estat informant i vull dedicar-hi un post.

La por és un fenomen bastant normal fins a certa edat. Els experts aseguren que pràcticament tots els infants en pateixen en menor o major mesura.

La por no deixa de ser una reacció fisiològica dissenyada per l’evolució per eludir situacions de perill. Molts nens l’expressen davant de situacions quotidianes concretes. En el cas de l’Ïu és anar a dormir i quedar-se sol a les fosques a la seva habitació. Quan fins ara ho havia fet sense problemes.

Cal saber diferencia la por a la fòbia o ansietat. Mentre que la por és una reacció per posar-se fora de perill (exemple: quan un infant està a prop d’un gos sense lligar), la fòbia passa quan no hi ha res racional que justifiqui la por (exemple: un gos lluny lligat) i en canvi, l’ansietat és una por que es pot disparar sense una causa en concret.

Avui, però m’he decantat per la por infantil i he decidit desglosar-la per fer-ne una lectura més precisa en cada edat.

  • Primera infància (6 mesos – 2 anys): la por més freqüent és als desconeguts i a l’absència dels pares, però en general aquestes pors es consideren positives ja que demostren certa maduresa.
  • Etapa preescolar (2 – 6 anys): hi ha més pors perquè hi ha més estímuls que els puguin provocar. En aquesta edat també hi poden entrar en escena estímuls imaginaris i per tant, les pors poden fer-se més abstractes. També és en aquesta etapa quan desenvolupen pors als animals que pot perdurar fins  ala maduresa.
  • Etapa escolar (7 – 11 anys): les pors comencen a ser menys imaginàries i més reals. Pot apareixer la por a danys físics, accidents, etc. Hi ha nens que també poden començar a manifestar por cap a coses com no adaptar-se socialment, que els pares es separin, a l’ambient familiar, etc.
  • Pre adolescència (12 – 14 anys): disminueixen les pors que existien anteriorment. I en aquesta etapa comencen les pors al fracàs escolar, a no ser acceptat, etc.
  • Adolescència (15 – 18 anys): segueix la línia de l’etapa anterior, però les pors prenent més força i el terror a la mort o al perill es van diluint poc a poc.

Creient que tots els pares hem viscut o viure’m la por dels nostres fills també he volgut fer una cerca per poder donar consells a fer front a aquesta por:

  1. No renyar-los ni obligar-los a canviar d’actitud. Si un nen petit té por, no el facis sentir malament. És important intentar explicar-li que la por és normal .
  2. Comunica’t amb el teu fill o filla i analitzeu plegats la situació amb naturalitat.
  3. Poc a poc, intenteu afrontar la por junts.
  4. Ofereix-li suport i demostra-li que no ha de tenir por a una situació quotidiana.
  5. Ajuda’l a que ell mateix avaluï el seu nivell de por i proporciona-li estratègies perquè la vagi vencent.
  6. Si veus que aquesta por o fòbia està fora de control o té reaccions desmesurades, és moment de demanar ajuda a un professional.

Espero que aquest post un ajudi a tots els pares a poder afrontar les pors dels vostres fills.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *