Avui us vull parlar sobre fer un trasllat tenint un bebè i molt de suport per part de la familia. Fa pocs dies ens hem canviat de pis. Allà on vivíem teníem greus problemes d’espai. De fet, el nen compartia habitació amb un despatxet i una despensa. I com us podeu imaginar a l’habitació només hi anàvem a dormir. Res de jugar. I les joguines les teníem apilades al menjador. Això de tenir les joguines al menjador no em preocupava tan com l’habitació de dormir que tenia.
El cas és que va arribar el moment en que vam decidir canviar de pis. I com ja sabeu un trasllat no és fàcil. Per sort, nosaltres no ens em mogut de la zona i per tant, no ens ha calgut llogar cap furgoneta ni cap empresa de transport. Però si que ens ha suposat viatges amunt i aball i deixar el nen amb avis i tiets.
El trasllat
Vam tenir la “mala sort” que els dies que ens volíem dedicar al trasllat pròpiament, l’Albert (el meu marit) tenia un viatge de feina. Així que estava jo sola ante el peligro. Vaig demanar-me dos dies de festa per fer el trasllat. Ja que el pis de lloguer l’havíem de deixar i no teníem tot el temps del món per fer la mudança.
Com us he dit l’Albert va marxar 3 dies: dimecres, dijous i divendres. Dijous vaig començar a moure coses d’un lloc a un altre. Va ser molt esgotador! Sort que la meva mare em va donar un cop de mà! El dijous a la nit (sense pràcticament res al pis vell) vam anar a sopar a casa els avis i el nen estava molt content ja que per ell era una festa.
Els problemes van venir divendres. Ell es va despertar a les 6 del matí, com és costum, i el vaig portar amb mi al llit. Li vaig donar un biberó i vam posar una estona de dibuixos. Es va cansar ràpid, ell volia jugar. Va baixar del llit i va anar a buscar les seves joguines, però no hi eren… Va venir a veure’m. Vaig donar-li una bossa que sempre tinc preparada amb joguines que fem servir quan anem de passeig. Ell es va estranyar, però va començar a jugar. Jo vaig aprofitar per treure llençols i posar-ho tot en maletes. I aquí van començar tots els problemes. Va començar a plorar. No hi havia forma de calmar-lo. Sincerament crec que tenia un cúmul de coses: notava que jo estava nerviosa, el seu pare no hi era i no hi havia res de les seves coses al pis.
Vaig decidir portar-lo una mica abans a l’escola bressol considerant que és quelcom que fa rutinàriament i suposant que hi estaria millor. Vaig parlar amb les professores i amb la directora per explicar el que li passava. Per sort, durant el matí va estar bé. La tarda la va passar amb la seva àvia i em va dir que va ser un no parar de plorar.
L’Albert, que ja havia arribat, m’ajudava el màxim de ràpid possible per tal de que quan arribés el nen de música no ens trobés fent trasllat, sinó que ens poguéssim dedicar a ell.
No us podeu imaginar la quantitat de coses que hi ha en un pis!
El gran moment
Ja tot mig a lloc i l’habitació de jugar plena de joguines (però no la joguina que li havia fet l’Albert) vam avisar a la iaia que ens portés el nen. Començava l’adaptació!
L’Ïu havia tingut un dia tan dur que estava dormint al cotxet així que vam considerar deixar-lo dormir, però a diferència de normalment allà on anàvem del pis hi portàvem el cotxet. Hem preocupava molt que es despertés sol a un lloc que no coneix.
Després de casi una hora dormint al cotxet i veient que eren quarts de 8 del vespre vam decidir despertar-lo. La seva cara va ser força divertida. Mirava al seu entorn, sense entendre que hi feia allà. El vaig baixar del cotxet i el vaig agafar a coll i li vaig anar ensenyant les habitacions. Primer la nostra, ja que hi estava dormint. Després la seva de dormir. Allà el vaig canviar i va començar a plorar. Al Wc el va veure plorant. Després li vaig mig tapar els ulls i li vaig dir: Ïu mira, això ho hem fet per tu. I aleshores hi va veure la seva habitació de jugar. La resta del pis va decidir veure’l un altre dia. Ah! I va deixar de plorar!
L’adaptació
Nou pis, noves olors! Tot és diferent. La primera nit va ser força horrible. Ens va costar moltíssim que s’adormís i mira que l’Ïu és un nen que s’adorm a la primera a quarts de 9 del vespre. Doncs, la primera nit eren quarts d’11 i seguia despert. I a les 5 es va despertar…
Per sort, cada dia hem fet un pas endavant i sembla que hi està més agust.