Avui faig un post reivindicatiu. Emprenyada amb la societat. Per què el blau és nen i el rosa nena? Per què les nenes han de jugar a nines i els nens a pilotes?
Em nego. Em posa de mal humor veure com la societat separa tan els gustos segons el gènere i etiqueta segons els gustos. Si un nen juga a nines és un efeminat i si una nena juga a cotxes és una “marimacho“… i això passa en diferents aspectes del desenvolupament de l’Infant. La roba, les joguines, el comportament, etc. Sempre tan lligat al gènere del nen.
Jo mai havia donat tanta importància a aquest tema. Mai he sigut una dona presumida, però a casa meva sempre han separat molt les coses de nen i de nena. Jo de petita vestia com un nen, però la meva mare només feia que comprar-me vestits i coses de nena. Jo volia pistoles, però em regalaven nines (que també m’encantaven!). Però mai havia donat importància. Sóc així i ja està. No significa res.
Ara que tinc un fill m’adono de la diferència que vol establir la societat ens els nens i les nenes. I m’hi oposo.
El meu marit al principi també diferenciava, però ara cada vegada menys. Jo sóc partidària que si a un nen li agrada una cosa endavant.
Vaig a les botigues de roba i si veig quelcom de nena que li pot agrada a l’Ïu li compro. Uns texans, una samarreta… Qualsevol cosa. Són nens i no hi ha diferència de talla. I ningú nota res. I pel que fa a les joguines també. A l’Ïu li encanta la cuineta, es passa hores fent menjars i jugant amb les olles. Nosaltres vam decidir que si això era el que li encantava doncs endavant sense importar. Ens agrada emfatitzar el joc lliure. Però per altre banda, es desviu per les peces de fusta i muntar. I a vegades, simplement fa un mixt. Però, en canvi, els cotxes ni veure’ls. I les pilotes tampoc.
El meu marit i jo ho hem parlat moltes vegades i al final, el més important és que el nostre fill sigui feliç i això és el que tothom hauria de fer.
He llegit molt sobre el tema, mare que diuen que els seus nens volen les ungles pintades i elles els hi pinten. Els nens són feliços amb les ungles de colors, però aquesta felicitat acaba quan arriben a classe i els altres nens s’enriuen….
Amb aquest post m’agradaria poder arribar a més gent i entre tots fer una societat més igualitària. On els nens i les nenes puguin ser ells mateixos.