Aquesta és la continuació del post
Intolerància a la lactosa en bebès. Part I i per tant, ara us explicaré que ens va dir el pediatre digestoleg i què em de fer a partir d’ara.
Durant la visita, vaig explicar al doctor tota la història d’en Lluís: els vomits, la descomposició, l’alimentació i vaig respondre tota mena de preguntes relacionades amb el tema. Ell estava atònit, no entenia gaire el comportament del cos d’en Lluís i perquè amb algunes coses vomitava o feia cagarrines i en d’altres no. Després d’apuntar-s’ho tot i d’escoltar tot el que li explicava; em va dir: –Et diria que té al·lèrgia a la proteïna de la vaca per totes les reaccions que m’expliques que té, però llavors tampoc toleraria la llet de vaca sense lactosa. I ve em dius que treient tota la llet menys la del biberó li va bé… És extrany. Però a vegades no cal posar nom a una cosa si bé, en sabem la solució.
I la solució era i és seguir com hem fet fins ara amb petites diferències. Res de llet ni derivats a excepció dels biberons que faci. Res de productes que continguin traços de llet. I sobretot res de làctics siguin amb o sense lactosa. Ni tampoc formatges, iogurts ni llets de cabra o similars. I si fins ara li hem donat algo que contingui llet i li ha anat bé, doncs que li seguim donant sense canviar de marca. I finalment, res d’experiments és a dir, res de provar coses noves. Tot això fins els 2 anys.
Dit això, vam quedar que quan en Lluís tingui 2 anys hi tornaríem a anar i llavors començaríem amb la re-introducció dels aliments.
Així que fins els 2 anys, farem tot el que ens han aconsellat. I amb l’esperança que el seu cos accepti tots els aliments.