Des de sempre hem tingut forces problemes digestius amb en Lluís, vam començar amb els odiosos còlics, amb les llets que no digeria bé o el feien anar restret. I entre una cosa i l’altre vam arribar als 12 mesos. I amb això el canvi de llet; de llet de fórmula a llet de vaca.
Quan en Lluís va acabar l’últim pot de llet ( o li quedava poc per acabar) vam fer la introducció a la llet de vaca. Espòiler: un drama! No recordo si va ser imminent o al cap de poques hores, però van començar els vòmits, les cagarrines i els plors constants. I al cap de 2 dies les febres. Ho vam associar en què s’havia posat malalt, però la cosa no disminuïa. El vam portar a urgència i li van fer parar els vòmits i va resultar que també tenia otitis. Òbviament per nosaltres estava tot relacionat. Però els vòmits no van parar i vam passar altre cop a donar-li llet artificial (la mateixa que prenia). I vam decidir que quan acabés el pot ho tornaríem a provar. Vam acabar el pot i vam tornar a la llet de vaca. I la història es repetia. Vòmits i descomposició.
Vam tenir clar que la llet de vaca no la digeria bé. Vam suposar que era un tema de maduresa. I vam tornar a la llet artificial i quan ens quedava poc vam fer una introducció molt progressiva a la llet de vaca sense lactosa. I els vòmits van desaparèixer. Però les caques seguien i fins i tot hi havia dies que eren exagerades.
Ens remuntem als 15 mesos d’en Lluís; múltiples visites a la pediatra i alguna que altra vegada a urgències per les caques totalment líquides. Finalment, van decidir a fer-li un cultiu i tot perfecte! Però ell continuava igual. El pitjor era el seu malestar i els plors constant, ja que tenia el cul totalment irritat i ple de ferides. Cap crema, cap fórmula ni anava bé.
Per`ò un dia, quan la pediatra ens va dir que podia ser un problema d’intolerancia a la lactosa i ja sospitàvem d’això a l’escola ens van dir que havia tornat a fer la caca totalment líquida. – Què ha menjat? – vaig preguntar-li a la mestra. I quan em va dir que s’havia pres un biberó (llet artificial amb lactosa) i un iogurt vam tenir clar que es tractava d’això.
Per tant, vam fer la prova d’eliminar tota la lactosa de la seva dieta i sembla que les 8-12 caques diàries s’han reduït a 1 o 2 al dia. I ha deixat de fer caques mentre dormia.
Arribats aquí ens han derivat a un digestòleg pediàtric perquè mirin com hem de procedir. I el que ens digui el pediatre digestòleg ja serà un altre post.