Estones de fill únic

Segurament llegint el títol us imaginareu de què pot anar aquest post. Doncs sí, d’estones sent únic, sense germans. L’Ïu, igual que molts altres nens, de cop s’ha fet germà gran i no pas d’un sinó germà gran de dos nens. Ell els estima i els adora. Hi juga, els hi deixa les joguines i també els fa la guitza i els molesta. Ben normal en qualsevol nen.

Però quan hi ha més moments de molestar, cridar, empaitar i fer la guitza és quan ens adonem que toca una estona per ell. Només ell. Sent fill únic (com li diem a casa). Però quan la familia és numerosa aquests moments costen de trobar, sobre tot entre setmana. Els horaris, la rutina, les extraescolars, etc.

De tan en tan, trobem moments nostres. Moments d’ell i jo junts. Sense pare, sense germans. I busquem alguna cosa interessant a fer. A vegades anem a la biblioteca a llegir contes (i ens enduem alguns a casa), a vegades juguem a algún joc de taula, anem a berenar o simplement xerrem al llit. Són moments només dels dos i ens encanten. Moments que molts cops ell demana repetir, però que es fan difícils per la logística familiar.

I sabeu que passa quan hem viscut moments així? Que el temperament de l’Ïu es calma, que hi ha menys escridassades a casa, que hi ha un joc més cooperatiu i que no està constantment portant-nos la contraria.

Amb els seus dos germans no ens passa tant. Potser perquè ja han nascut sent germans de… però no descartem que quan siguin més grans puguin necessitar moments a soles.

Així que a tot@s vosaltres i també a mi mateixa aconsello que tinguem moments amb els vostres fills a soles. Només amb ells i jugueu, aneu al cine, feu un lego, inventeu his`tòries amb playmobil, passejau, etc. Segur que ens va bé tant a nosaltres com a ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *