Encara estem a anys llum d’estar preparats per treure el bolquer, però poc a poc vaig veient que l’Ïu cada cop té més curiositat.
Abans d’acabar el curs escolar anterior (P1) molt dels seus companys deixaven enrere l’etapa del bolquer. Cal destacar que tots aquests companys són de gener/febrer. Mentre que l’Ïu no fa ni un mes que té dos anys. Ell veia que els seus amics anaven al bany o bé, a la gibrella. I sentia molta curiositat.
A l’escola ens van proposar de posar una gibrella a casa perquè així l’Ïu pogués anar experimentant. I així ho vàrem fer. Vam agafar-ne una que imita un mini vàter amb un botó que quan el prems fa el mateix soroll de quan tires la cadena del vàter.
A l’inici l’Ïu ho veia com quelcom molt divertit, fins i tot com un joc. S’assentava i s’aixecava, però el mini vàter seguia buit. I al poc temps en va perdre l’interès. Nosaltres no vam insistir. D’ençà que hem tornat al curs escoltar ha tornat a mostrar curiositat.
Què fem per seguir despertant la seva curiositat?
A casa cada vegada que l’Ïu ens demana per anar a fer “pipi al vàter”, com ell ho diu, li treiem els pantalons i el bolquer l’acompanyem. A vegades si està un moment i diu: “pipi no” o si està 5 minuts. Sigui com sigui, encara no ha aconseguit fer-ne. Però nosaltres el seguim animant.
No obstant un dia d’aquest vam aconseguir que orinés unes gotetes al mini vàter i el vam felicitar, tot i que, creiem que es tractava d’una casualitat.
Per què no insistim més?
Com ja sabeu els lectors de sermare.cat estic embarassada i aviat naixerà el seu germanet (i SI un altre nen!) i moltes vegades als infants quan tenen un canvi tan radical a la seva vida fan alguns passos enrere. És per això que diferents professionals ens han aconsellat no obligar a treure-li el bolquer o el xumet. Així que nosaltres deixem que el nen vaig experimentant i ell sol ja anirà agafant l’hàbit.
A més a més, creiem que cada nen té el seu propi ritme i no cal forçar-lo a res. Ja ho aprendrà quan sigui el moment.