De la trona a la cadira evolutiva

Durant mesos hem estat insistint perquè l’Ïu aprengués a menjar sol, però no hi havia manera. Feia un petit tastet ell solet, deia: “ja està” i apartava el plat. Cal que tinguem en consideració que menjar amb la mà és inviable per ell, tots coneixeu la seva “mània” al tacte.

El seu pare i jo vam probar de menjar els 3 junts, de fer-l’ho menjar ell sol a la taula i nosaltres estar cuinant o estar allà amb ell animant-lo, però no hi havia manera.

Degut a l’arribada del seu germà en els pròxims mesos i aprofitant que feia els 2 anys vam decidir que era moment de canviar la trona i posar-hi una cadira evolutiva. I així ho vam fer.

Els seus avis li van regalar una cadira evolutiva i li vam explicar que ara que ja té dos anys hauríem de deixar a trona pel germanet que li farà més falta i ell anar a una cadira de nen gran. Va acceptar encantat. I com per art de màgia va anar menjant a poc a poc ell solet.

Quin ritual fem?

Com que l’Ïu sempre ha estat un nen que s’adorm amb molta felicitat vam decidir que l’hora del conte seria durant el sopar.

Aleshores després d’un bon bany i amb el pijama ja posat ve cap al menjador, s’agafa el sol el pitet i diu: mama a sopar! L’ajudo a seure i ell em demana quin conte vol. Sempre repeteix de llibre:  Dins la nostra mama i un cop l’acabem llegim contes d’en Teo.

El seu sopar pot durar tranquil·lament una hora, però per sort hem aconseguit que mengi ell solet.

Així que si esteu dubtant si treure la trona i posar cadira evolutiva, jo us aconsellaré que ho feu. La nostra és d’Amazon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *