Sense adonar-nos el temps ha passat volant. Fa res era un bebè recent nascut incapaç de fer res per si sol i de com em d’aprendre a posar límits. A mesura que van creixent van adquirint noves destreses i els reptes cada cop és posen més difícils. La disciplina és un valor que s’ha d’inculcar des de ben petit i és important saber com posar-los.
Personalment, a casa, hi donem molta importància a la disciplina del nen. Creiem que és molt important tenir un nen educat i capaç de poder portar-lo a tot arreu. Per això ens preocupa molt aconseguir que el nen entengui el que li volem dir i ensenyar sense caure en excesos, és a dir, sense càstigs ni frustracions.
La disciplina és un tresor que s’inculca des del primer moment. Moltes famílies (nosaltres inclosos), psicòlegs, etc. Defensen educar els nens sense cops ni paraules perquè ofenen o pegant el nen l’únic que s’aconsegueix és crear una inseguretat i reforçar la por.
Límits per un nen d’un any
Abans de posar límits a l’Infant és important tenir clar que és el que li voleu ensenyar i sobretot que ells també necessiten descobrir el món, sentir-se aventurers sentint les diferents textures, les olors, els colors, etc.
Treu les temptacions del seu abast
Segur que ja t’has adonat que els nens són curiosos per naturalesa i sempre intenten inspeccionar tot el que està al seu abans. Per això és necessari apartat tot allò que es consideri perillós.
Nosaltres a casa tot el que es perillós per ell ho hem apartat, però hi hem dexat el telèfon fixe, llibres i coses que no són per ell, però no li poden fer mal. I ho fem per ensenyar-li que hi ha coses que no pot tocar. I sembla que ho entén.
Coherència en el discurs
Si vols cridar l’atenció al teu fill,, manté sempre la teva paraula. Per exemple, no l’amenacis dient que el deixaràs assentat uns minuts i després t’oblidis del que has dit. Perquè això provocarà que el nen et robi l’autoritat.
Nosaltres moltes vegades parlem sobre que és el que li volem deixar i el que no per tal de que tots dos siguem igual alhora d’educar. I així els dos tenim autoritat sobre el nen sense que ell ens prengui el pel.
Altres consells
Sempre que exigeixis alguna cosa al nen, com per exemple guardar les joguines, és important que tu també ho compleixis. És a dir, és contradictori per l’Infant dir-li que reculli quan tu ho tens tot desordenat.
Aquest aspecte ens costa una mica encara perquè no hi ha forma de fer entendre al nen que ha de recollir. Nosaltres li expliquem i li ensenyem, però alhora de la veritat acaba traient les joguines que guardem perquè es pensa que hi volem jugar.
També l’hem de deixar llibertat i corregir l’acció. A vegades l’única forma perquè el bebè aprengui es deixant que vagi fent. El paper dels pares és estar atents de les possibles amenaces i guiar-lo. Sense cap dubte, moltes vegades intentaran fer el mateix, has de tractar de no perdre la tranquil·litat. No oblidis que el teu fill aprendrà de tu veien com reacciones davant la vida.
Les claus de l’èxit
Durant els primers 3 anys de vida del teu fill, surgeixen molts canvis importants:
- Desplaçar-se per si sol.
- Descobreix el llenguatge
- Apareix el pensament rudimentari (que permet reconeixes a un mateix).
Amb tot això ja estan llestos per aprendre les normes. I encara que no ho entenguin del tot, mai es tard per començar a ensenyar els valors.
Les rutines, els horaris marcats a cada moment, els ajuda a arribar a aquest objectius.
Cal destacar que encara que no entenguin el que dius, saben diferenciar el nostre to de veu i així reconeixen quan estàs enfadat, trist, tranquil, serio, etc.
Nosaltres ja hem començat a establir normes, rutines i horaris. I sembla que poc a poc va aprenen a fer coses noves i entendre que pot i no pot tocar.