Des de que ens hem comprat la caravana hem volgut provar diferents tipus de càmpings i diferents localitats, però aquest cop hem volgut provar d’anar a un camping naturista. Tot i els meus mil i un complexes, penso que és un lloc que a nivell propi em pot anar molt bé.
Pensem que pot ser una bona manera d’ensenyar als nens que tots els cossos són bonics i diferents i ningú és millor o pitjor. Ensenyar-los a no jutjar.
Així doncs, hem agafat el cotxe i la caravana i ens hem instal·lat al càmping naturista Relax Nat a prop de Palafrugell.
Aquest post l’he anat escrivint sobre la marxa i explico en present la meva sensació de cada dia.
L’arribada al càmping
No us mentiré si us dic que estava nerviosa. Ensenyar el meu cos i estar envoltada de cossos nus em feia un no sé què…
Però quan he estat dins el càmping tothom passejava com si res, sense roba, sense tabús… Ja a la parcel·la la roba m’incomodava, ningú porta roba, nosaltres sí.
En un primer moment a l’Ïu li ha fet cosa treure’s els calçotets així que li he dit que no es preocupés i quan estigués preparat trauríem la roba. Però quan ens ha vist a nosaltres sense de seguida ha volgut ser-ne partícip.
I sabeu què? Doncs no és tan estrany, no hi ha cap cos perfecte ni tampoc imperfecte. Tots tenim les nostres coses i sembla que a ningú li importi. M’agrada i em fa sentir bé.
Pel que fa a la gent m’ha sorprès molt positivament. A diferència d’altres càmpings on hem anat, aquí de seguida ens han vingut a ajudar a col·locar la caravana.
Segon dia
Despertem en un dia que promet ser d’allò més calorós. I el primer que ens crida l’atenció es la gent vestida només amb la part de dalt. Per ells la roba simplement és una forma de tapar-se del fred.
De seguida ens treiem els pijames. La veritat és que amb la calor que fa convida a anar sense roba.
El matí ens el passem a la piscina. S’hi està molt tranquil. La sensació de banyar-te sense roba és molt gratificant, et sents totalment lliure.
Ens fixem en les persones. Hi ha families senceres: avis-pares-nets (què bonic!), hi ha parelles, grups d’amics… Igual que qualsevol càmping!! Potser jo incrèdula pensant que seria tot més individualista. Quina tonteria!!
Ens sorprèn la piscina dels petits. Hi ha joguines escampades per tot arreu. No és d’un nen, sinó de molts. Es deixen entre ells i als nostres també les joguines. M’agrada.
Tercer i últim dia
Tot i que l’experiència m’ha agradat, començo a tenir ganes de tornar a la meva zona confort. Però no per això tornarem abans. El cap de setmana s’ha d’esprémer el màxim. Així que el matí el passem passejant per totes les instal·lacions, tot mirant les caravanes, auto-caravanes i tendes dels altres campistes. Encara em costa passejar per tot arreu sense roba. Tot i que tota l’altre gent també ho fa.
El dia passa amb força normalitat. Però em sorprèn la dutxa. No hi ha portes, tothom pot veure com et dutxes. De fet estan tan aprop de l’entrada que un que camina per allà pràcticament et pot veure. Però tampoc és que incomodi. Positivament us diré que amb la calor la tovallola tampoc fa massa falta.
Curiositats:
- Ni lea dutxes ni els lavabos tenen diferenciador d’home o dona. Tots són unisex. I en general tot molt net.
- Les entrades i les estades dels campistes estan totalment controlats, és a dir, no tothom pot venir de càmping aquí. I això és així per evitar problemes.
- Els pre-adolescents i adolescents són els que hem vist més vestits. També algo totalment comprensible. Al final estan aquí pels pares.
- Tan al bar, restaurant o qualsevol lloc públic (també parcs infantils) s’ha de posar una tovallola al lloc on vas a seure. És un tema d’higiene. I tothom ho feia.
- En aquest camping està totalment obligat anar sense roba. No obstante, jo crec que si algú porta roba tampoc li dirien res.