Fa uns dies van operar l’Alguer de carnots, amigdeles i drenatges. Fa més d’un any que estàvem fent controls mensuals però en veure que no presentava millora finalment vam optar per operar. El tema que més preocupava a l’otorrino era la no millora de la parla de l’Alguer. Tot a causa dels mocs obstruits a l’orella.
Així doncs sabent això us explicarem l’operació i la nostra experiència.
El dia de l’operació.
Uns dies previs a l’operació, l’Alguer es va posar malalt. Angines + otitis. Fins a l’últim moment ens van dir que potser operaven, però a 2 o 3 hores de l’operació va agafar moltes febres i la doctora va cancel·lar l’operació. Sabent que l’Alguer és un nen que es posa malalt mínim una vegada al mes ens va dir que no ens preocupessim perquè intentaria aconseguir un quiròfan per ell. I així ho va fer. Mitja hora després de la cancel·lació ens trucaven dient que en una setmana l’operaven.
El dia real de l’operació
Una setmana després amb les piles ben carregades i sense virus pel mig van operar l’Alguer. Al tenir 2 anys demanen un mínim de 5 hores en dejú.
Per fer el dejú vam apurar al màxim. I a les 10 del matí li vaig preparar el seu menjar preferit. Macarrons. Vaig obrir la TV, li vaig posar els seus dibuixos preferits i la trona davant la TV. Tot allò que desaconsellen jo ho vaig fer amb l’únic objectiu: que l’Alguer em menges alguna cosa. Com que no vol que l’ajudem a menjar vaig celebrar cada macarró que es menjava. Us puc dir que vaig aconseguir que es mengés la meitat (no menjava des del biberó de la matinada). També va menjar un iogurt i aigua..
La resta d’hores vaig amagar tot el que fos menjar o aigua per tal d’evitar que demanés.
Al voltant de la 1 del migdia vam ingressar. Vam tenir la sort que l’Alguer tenia força son i es va quedar estirat al llit mirant la TV. A les 3 li van posar unes gotetes que el van anar relaxant. I el vam acompanyar fins a quiròfan. On ens vam acomiadar amb el cor ben encongit…
Passades casi 2 hores va sortir la doctora dient que tot havia anat súper bé. I que una de les orelles la tenia bastant malament i que li havia tret molt moc.
Al cap de mitja hora llarga va sortir l’Alguer. Mig plorava mig dormia. El van portar a l’habitació i aquella tarda va estar tota l’estona dormint. A les 9 de la nit es despertava i més animat va voler menjar. Però casi no va menjar res. De fet, el menjar és de les coses que més ens està costant del post-operatori.
La nit la va passar prou bé amb l’ajuda del dalsy. I l’endemà a mig matí marxàvem cap a casa.
Post – operatori
El post operatori va anar bastant millor del que em pensava. Tot i que el dalsy va ser el nostre màxim aliat, l’Alguer va estar bastant bé. Tenia moments amb molt dolor o que no volia jugar o simplement volia la mama.
A la revisió post operatori va anar molt bé. Això si tot contacte amb l’aigua a de ser amb taps d’aquests fets a mida.
En un altre post us parlaré de la millora de la parla en l’Alguer.