L’escola no és l’esperada. L’escola del nostre fill no ens agrada… I ara que em de fer? Quantes vegades hauré buscat aquesta frase o frases relacionades amb el tema per Internet i mai hi he trobat la resposta exacte. Doncs aquest és el nostre cas i és per això que us en vull parlar.
Com ho hem viscut? Com ha sigut aquest any escolar? Quines solucions hi ha? Aquestes i moltes d’altres preguntes seran resoltes al llarg de l’article. Tenint sempre en compte la nostra experiència i la nostra opinió.
Us podria donar mil excuses del perquè no ens vam moure suficient, però realment us estaria enganyant i el pitjor és que també m’estaria enganyant a mi. Segurament l’error principal va ser focalitzar en que volíem que el nostre fill estudiés en una escola concertada. Error. Aquest és un mal enfocament. El problema no és que l’escola fos concertada, sinó que ens limitéssim tant. Al mes de gener i sabent que en breus pariria (patint de que no donéssim a l’abast) vam començar a enviar emails per veure algunes escoles del nostre voltant. De les que vam veure (totes al costat de casa) una ens va agradar molt. Era on jo havia estudiat, però tot més renovat i el sistema educatiu totalment actualitzat. L’escola ens encaixava.
Però tot va començar a fer un gir quan vam començar l’escola. Res era igual ens havien dit. Ni les instal·lacions, ni el sistema educatiu actualitzat, ni moltes altres coses que tampoc detallarem… Fins que el meu marit i jo ens vam adonar que el problema no era l’escola en si, sinó nosaltres. L’escola on havíem escolaritzat l’Ïu és una escola tradicional i amb uns valors que nosaltres no compartim molt antiquats al nostre model de vida que seguim. No per això la fa menys bona escola. Simplement nosaltres buscàvem una escola més moderna i amb un sistema educatiu menys tradicional, una escola que s’adapti més a la nostra forma d’educar i aquesta no s’hi adapta.
A partir d’aquí venen tots els “problemes”. Era octubre/novembre quan vam veure que l’escola no era com nosaltres l’esperàvem. Hi havia masses coses que eren contradictòries a la nostra forma d’educar i molt diferent a com ens ho havien venut, o almenys des del nostre punt de vista. Afegint la complicada adaptació de l’Ïu a P3… I per tant, vam decidir moure’ns.
Quin era el nostre objectiu i què vam fer al respecte?
Arribats a aquesta conclusió el meu marit i jo teníem clar que volíem canviar d’escola. Com que es tracta d’educació infantil, l’escola no és obligatòria i per tant, pots desescolaritzar el nen sense problemes.
El primer que vam fer és parlar amb una psicòloga del sector educatiu que forma part de la tribu on estem. Amb ella vaig parlar sobre els problemes d’adaptació de l’escola amb ens nens NAS. I em va estar explicant com funcionaven algunes escoles públiques de la zona i com era l’adaptació i la integració amb nens d’alta sensibilitat. Això i la recerca d’informació ens va ajudar molt a saber quin tipus d’escola volíem pel nostre fill.
A partir d’aquí teníem clar cap a on havíem d’enfocar la nostra recerca i que havíem de fer. El següent pas era saber si es podia escolaritzar un nen a mig curs a una escola de la zona. Però de seguida ens van dir que NO. Un nen no pot canviar d’escola així perquè si. Pot canviar si és per un canvi de domicili fora de la població on estudia i també si es pot demostrar que el nen pateix bulling o alguna mena d’assetjament a l’escola. I per tant, no complíem amb cap dels dos requisits.
Però encara quedava una mica d’esperança. I era treure el nen de l’escola i portar-lo a un Mare de Dia. Aquesta idea ens va agradar força però els preus eren molt elevats.
Parlant amb els meu marit vam decidir que deixaríem un temps més el nen a l’escola i si no ho veiem clar el trauríem i intentaríem pagar una Mare de Dia.
A 2 mesos d’acabar l’escola us puc dir que finalment vam decidir quedar-nos i acabar el curs. L’any que ve anirà a una altra escola, però això ja us ho explicaré en un altre post. I per què ens vam quedar? Doncs tot i que l’escola no ens agradi i hi hagi molts aspectes que xoquin amb nosaltres, la mestra ens agrada molt. I crec que sap portar a l’Ïu força bé. Tot i que ell no s’hi ha acabat d’adaptar a l’escola. La mestra a de seguir unes directrius pactades a l’escola, però hem tingut la sort de que és molt més respectuosa del que l’escola realment és. I ha ajudat a fer el curs més fàcil. També cal dir que té un gran amor cap a l’Ïu.
Com m’he sentit portant al meu fill a una escola que no m’agrada?
Aquest any ha estat un any molt complicat per mi anímicament parlant. Veure que l’escola que vam escollir entusiasmats no ens agrada pel nostre fill i no poder fer gaire al respecte ha estat molt dur. Així que si esteu en una situació similar un envio molta força i us podeu posar amb contacte amb mi si us fa falta.