Aquest article no és per parlar sobre les conseqüències del tabac durant l’embaràs. D’articles d’aquest estil en deuen haver milers. Jo us vull parlar de la meva experiència. Jo era fumadora des dels 16 anys aproximadament i per tant, quan em vaig quedar embarassada de l’Ïu fumava.
Quasi un any abans de quedar-me embarassada havia reduït notablement la quantitat de cigarrets al dia: d’un paquet a 6 cigarrets. Si que és cert que si sortíem a la nit o ens ajuntàvem amb els amics fumava més.
En el moment que vaig saber que estava embarassada se’m va passar pel cap encendre un cigarro i celebrar-ho, però de seguida em vaig frenar. El meu marit, que estava assentat al bidet intentant assimilar la nova noticia, em va dir: “ara hauries de reduir la quantitat de tabac“. Aleshores vaig reduir de 6 a 3 cigarrets al dia.
A la primera ecografia li vaig comentar al ginecòleg que era fumadora. Ell em va dir que intentés reduir la quantitat de tabac al dia, però que de cap manera això em crees una ansietat. Em va explicar que l’ansietat és molt dolenta per l’embaràs.
I durant els primers mesos ho vaig fer així. Fumava uns 3 cigarros al dia, sense excepcions. Però quan la panxa va començar a notar-se em feia vergonya fumar en públic i sense adonar-me vaig passar a fumar un cigarro ben sopat. Aviat em vaig acostumar a aquest únic cigarro.
Un dia d’estiu a poques setmanes de parir em vaig adonar que feia 1 setmana o 10 dies que no fumava i en aquell moment vaig saber que era absurd continuar fumant. I a partir d’aquí ja no vaig tornar-hi. I d’això en fa casi 4 anys.
Si estàs embarassada, t’animo a fer servir la meva tècnica. La veritat és que va ser molt paulatinament i no em va costar gens.