Ja tornem a la rutina. Ens acomiadem tristos de les vacances però amb les piles carregades i amb moltes ganes de tornar a la rutina.
Aquest ha estat el nostre primer estiu amb el nen i també les primeres vacances llargues que vivim amb ell. Tinc moltes coses a explicar-vos sobre aquestes últimes setmanes. L’Ïu ha viscut molts canvis, moltes experiències, noves dents… I la meva idea és parlar-vos d’aquestes coses en diferents entrades per centrar-nos més en cada una d’elles. No obstant, aquest post és per fer-vos un ràpid resum sobre la nostra experiència i el que opinem sobre les primeres vacances sent pares.
Vam començar les vacances a principi d’agost i la veritat en teníem ganes, ja que després de tants mesos de treballar sempre son benvingudes. A l’inici de les vacances vam intentar mantenir uns horaris rutinaris perquè el nen descanses bé i no notés tan el canvi. Cal tenir present que no ens vam quedar a casa sinó que vam anar de viatge i després a vam passar la resta de vacances a la costa.
Els primers dies tot anava molt bé, el nen dormia les seves hores i nosaltres ens adaptàvem als seus horaris i durant el viatge fins i tot ens va deixar dormir fins una mica més tard. Però quan vam tornar del viatge i vam anar a la costa tot va canviar. Els seus matins començaven a les 6 (a molt allargar a les 7.10 quan la meva mare sortia de casa amb els gossos per anar a caminar). Era horrible despertar-se tan d’hora. Vam provar de donar-li un biberó a mitja nit i així allargar almenys una hora, però tampoc ho vam aconseguir.
A més a més, a mesura que anaven passant els dies la rutina costava més de portar a terme. L’hora d’anar a dormir cada cop era més tard, rondinava per anar a dormir i en algunes ocasions es despertava a mitja nit rondinant. El trencar amb la rutina, l’Ïu estava més rondinaire i protestava per tot. Per altra banda, va aprendre a adormir-se en el cotxet i això ens va permetre poder sortir a dinar, sopar o passejar mentre ell dormia.
No obstant, els últims dies de vacances ja desitjava tornar cap a casa i tornar a fer el nostre dia a dia per tal que ell tornes a la normalitat. La veritat és que al arribar a casa, protestava i semblava que no n’estava massa content (com si no ho recordés), però quan vam anar a posar-li el pijama i veure les seves joguines, les fotos de la seva habitació i el seu llit reia i estava molt content. I, a diferència de totes les vacances, hem aconseguit que dormi 11 hores seguides.
Així que com us podeu imaginar el nostre estiu ha estat ben diferent dels altres anys… 1 hora o hora i mitja de platja, llargues passejades i moltes hores al parc infantil. Però tot i els canvis, les poques hores de dormir… No canviaria per res el meu estiu sent mare.
Només em cal dir: BENVINGUDA RUTINA!