Aquest cap de setmana passat ha estat més llarg pels granollerins, ja que divendres era festiu. Aprofitant que tothom treballava i no hi havia gaire gent enlloc vam decidir anar a la platja. No us imagineu tot el que implica anar a la platja amb un nen petit. Semblava que marxéssim de viatge un parell o tres de setmanes…
¿Que fa falta per anar a la platja?
Partint de que era la primera vegada que anàvem a la platja va ser tot una odissea. No teníem res: ni ombrel·la ni joguines pel nen… Ni tan sols tovallola, però això últim ho vam solucionar ràpidament agafant una de publicitat que teníem per casa. A l’estiu ja li comprarem alguna amb dibuixets ben divertits.
Direcció a la platja vam parar a un Bazar Xinés de Mataró a comprar l’ombrel·la (ben gran i de color blau) i totes les joguines pertinents per anar a jugar amb la sorra: un cubell, una pala, un rasclet, unes figuretes per posar sorra i un camió per arrossegar sobre la sorra.
Segur que els pròxims cops que hi anem haurem de portar altres coses que no hi hem pensat encara.
¿Què tal ho va viure l’Ïu?
Anar a la platja amb l’Ïu va ser tot un repte, ja que últimament el temps no acompanya gens!
Vam arribar i feia un vent horrible! Així que l’ombrel·la era impossible de posar… Vaig untar el nen de crema i una gorra i ulleres de sol i vam decidir que estaríem poca estona pel tema del sol. Penseu que anàvem amb pantalons llargs i màniga llarga.
Quan l’Ïu va arribar estava molt emocionat, però no pas per la sorra sinó per les joguines. Les va agafar i va començar a fer soroll amb elles. Vam agafar un grapadet de sorra i li vam deixar tocar, ja que ell no gosava posar la mà sobre la sorra. La va tocar amb un dit i després amb varis. Molt suaument. I al final va decidir que li feia por i no va voler tocar-la més i quan li acostàvem la sorra es posava a plorar. Així que per ser la primera vegada vam decidir no forçar-lo més i que seguis jugant.
L’emoció d’anar a la platja va ser interessant per nosaltres ja que després va fer una migdiada de 3 hores.
Ara només queda esperar el pròxim dia per veure que tal la nova experiència amb la platja i el mar. Cal dir que el mar ni se’l va mirar.