Els 5 mesos vam introduir la fruita a l’Ïu. Era senzill: poma, pera i plàtan. Tot triturat i combinat com volguéssim. El primer dia feia esgarrifances, el segon s’ho mig menjava i el tercer ja obria la boca. Li agradava tant que vam haver de fer més quantitat. Potets de 150 o 200 gr. A l’Ïu li tornava boig, li encantava! Fins i tot en alguna ocasió li vam donar potets comprats de la marca Nutriben. I també li agradava. Tothom deia que era un goig i que teníem molta sort amb un nen tan agraït amb el menjar.
Fins que de cop hi volta…. Va tancar la boca. Va dir prou i, al mateix temps, va aprendre a escopir el menjar. No volia fruita. L’Albert i jo creiem que era perquè s’havia cansat de la fruita. 3 mesos menjant la mateixa fruita deu cansar. Aleshores vam decidir fer diferents combinacions i provar sort. Primer vam fer poma triturada. No la va voler. El següent dia vam dir plàtan i raïm. No ho va voler. El tercer dia vam fer potet Nutriben. No el va voler. I així anaven passant els dies.
Estava francament molt preocupada. Com és possible que de cop i volta no en volgués més? Vaig decidir anar a parlar amb la meva llevadora (és la persona amb qui més confio sobre aquests temes). Aleshores ella em va dir que no em preocupés, em va explicar que la seva neta havia fet el mateix. I em va explicar que no tenim que donar la fruita com un àpat, en el nostre cas com el berenar, sinó que hem de donar-li perquè provi els gustos, textures i també s’acostumi. Això, personalment, em va tranquil·litzar bastant. També em va dir que durant uns dies provi de donar-li fruita just després de dinar i berenar un biberó de llet amb cereals.
Fins ara sempre ens havíem pensat que la fruita era important la quantitat i no és pas així. Per tant, canviarem la nostra filosofia i anirem tantejant el terreny. Avui començarem amb un suc de taronja.
Us ha passat això? O alguna cosa similar?