L’experiència de fer una prova de contrastos a un nadó de 9 mesos

L’Alguer, el nostre fill petit de 9 mesos acabats de fer, té moltes 
regurgitacions d’ençà que va néixer. Nosaltres sempre hem fet LA i des dels 2 mesos la llet era AR o AR plus. El cas és que ell seguia regurgitant. La pediatra ens havia fet provar llet sense proteïna de la vaca i tampoc funcionava. Fins i tot alguns dies treia tot el dinar o berenar.

Cansats de la situació i veient que l’Alguer no millorava (podia arribar a regurgitar havent passat 4 o 5 hores de l’àpat o treure fins a 50 o 60 vegades al dia amb més i menys quantitats), vam decidir anar a visitar a un digestòleg pediàtric perquè se’l mirés i quedar-nos més tranquils. Tot i que de pes sempre ha anat augmentant (està a percentil 25).

La digestòloga ens va receptar omeprazol i una prova de contrastos per descartar complicacions durant la digestió. Estava convençuda que seria una prova senzilla per un nen tan petit. Però no va ser ben bé així. I sort dels professionals que en tot moment van ser molt respectuosos i amables amb nosaltres i amb l’Alguer.

A la prova, el nadó (menor 12 m) ha d’anar amb 4 hores de dejú i només podent beure aigua de tant en tant una mica. A la prova hi han d’acudir 2 adults (si l’infant és menor de 4 anys). I creieu-me que és molt necessari dos adults.

Vam arribar a l’HGC que és on li feien. Allà vam haver d’esperar 1 h i mitja. Imagineu-vos amb un nen de 9 mesos afamat i amb ganes boges de gatejar… Ens van comentar que mai poden preveure quant tardarà un nen i que hi ha que en 10 minuts ho tenen fet i altres que amb 1 h i mitja. Així que ens van tocar davant nostre 2 nens que els hi va costar força.

Quan vam entrar en van fer despullar el petit i ens van vestir a nosaltres per protegir-nos dels raigs ultra violetes. En un primer moment vaig entrar només jo. A l’Alguer li van preparar un biberó amb un producte químic per fer el contrast. Suposadament de maduixa… Els primers 100 ml superbé el nen va menjar-s’ho i amb la postura que ens demanaven, però després tot va anar torçat. L’Alguer va dir que no en volia més que a ell això no li agradava. I tot va ser més complicat. Van avisar al pare perquè m’ajudes a subjectar el nen mentre li feien les radiografies i anàvem parant cada dos per tres per calmar l’Alguer i intentar donar-li més menjar. Vam estar una hora o hora i mitja.

Al final de la prova plorava tant que res el calmava, a excepció de tenir-lo jo agafat a coll i abraçant-lo al mateix moment. Vaig vestir-lo entre plors i en sortir li vam donar un biberó amb la seva llet i va dormir durant 4 hores (fins que el vam despertar).

Personalment, penso que vam tenir uns grans professionals al nostre costat. Van saber respectar el ritme del nen i parar cada vegada que era necessari. Per part meva vaig acabar de líquid químic per tota la roba i física i psíquicament molt cansada. Veure el nen plorar així no va ser pas fàcil.

Per cert, la prova va sortir molt bé! I el omeprazol li ha anat molt bé, notem molta millora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *