Avui vull fer especial atenció a la màgia de saludar. Dir hola a tot el que
ens envolta.
Estic orgullosa del meu fill. De la seva forma juganera de dir hola a tot allò que l’envolta. Ha après a saludar i li encanta. Cada dia quan anem a l’escola bressol saludem els cotxes aparcats, els camions de les obres del costat de casa la besàvia, a l’arbre gegant que hi ha a mig camí. A vegades fins i tot, el saluda amb les dues mans. Saludem els gossets que passegen pel carrer. Les persones i els nens que van a l’escola o a treballar.
I quan s’acosta la nit saludem les llums de les faroles que s’encenen. I jo, amb ell, també saludo.
Avui he decidit parlar sobre la màgia de saludar. Em fascina la forma enèrgica en que viu el món. El seu món, el nostre món. Tot és màgic i nou per ell. Jo sempre dic que a aquesta edat, la vida és com una aventura constant. I a mi m’agrada viure-ho amb ell. I la veritat és que em fascina.
Abans de que neixes l’Ïu, el meu món era més avorrit. Tot més gris. Ara l’admiro i això fa que ho vegi tot de colors. M’encanta que ho saludi tot i que cada petita cosa sigui una gran cosa per ell. M’encanta que la gent se’l miri rient perquè l’ha saludat. Tot i que quan jo dic que saludi a vegades no ho vol fer, però tampoc l’obligarem.
He de dir que sempre he estat una mica introvertida amb la gent que no conec, però ara que l’Ïu saluda a tothom, sense distingir de res, he après a ser més sociable. I també he après a admirar-ho tot com ell. Ni us imagineu el que ens perdem en el nostre dia a dia. Amb les presses i la rutina no ens parem a mirar tot allò que ens envolta.