Des de fa vora un mes aproximadament l’Ïu ha canviat el seu comportament. Parlem d’un nen que era molt bo. Feia cas, anava agafat de la mà, tot li semblava bé i no s’enfadava així com així. Però de cop (pràcticament d’un dia per l’altre) el seu comportament va canviar radicalment. S’enfadava per tot. Tirava les coses a terra o ens les tirava a nosaltres. S’escapava. Plorava i cridava. I segur que m’estic deixant coses. Vam pensar que era la falta de rutina, ja que estàvem en plenes vacances d’estiu.
Vam tornar a la rutina. Els primers dies tot anava bé. S’havia calmat i es portava mica millor. Però altre cop vam tornar amb les “pataletas“, les enrabiades, etc. Tinc la sensació que es passa la tarda enfadat amb nosaltres (el matí cal dir que està molt content perquè va a l’escola).
Doncs finalment, he decidit parlar amb algun professional del que li pot passar. És cert que la crisis dels 2 anys no ajuda. Però tampoc fa que hi hagi aquest comportament tan dolent. M’han aconsellat canviar les activitats a fer durant la tarda. Buscar distreccions i coses que el puguin motivar més. Aquí on vivim no hi ha prácticamente parcs… I això no ajuda gens. La veritat és que encara no hem provat de fer activitats diferents ja que just hi acabem de parlar.
Però us proposo activitats a fer per motivar els vostres fills (algunes ens les han donades i d’altres les hem llegit):
- Anar al parc.
- Anar a la biblioteca a llegir contes.
- Anar a algun parc infantil amb boles, tobogans, etc.
- Anar a buscar fulles.
- Fer una volta amb bicicleta.
- Ajudar a fer galetes o un pastis.
- Pintar, fer plastilina, o manualitats.
Teniu més idees vosaltres?
D’aquí uns dies us explicaré si l’Ïu ha fet algun canvi en el seu comportament havent canviat les activitats que fem.