Escollir el nom del nostre fill

Mai havia pensat que escollir nom pel nostre fill seria una decisió tan complicada. De fet, quan era petita somiava amb quin nom li posaria al meu fill. Però les decisions canvien al moment en que es fan realitat.

En el moment que anuncies que estàs embarassada la gent actuar de dues maneres: intenta esbrinar el sexe del bebè tot preguntant que prefereixes i et pregunten quin nom li posaràs.

Sincerament, odiava que la gent ens posés pressió sobre el nom del bebè. O ens anés dient noms per posar-li.  Teníem clar el nom de la nena, però no del nen. Així que quan vam saber que seria un nen volíem posar-li un nom original. No obstant, també ens plantejàvem de posar-li com l’avi del meu marit, ja que comparteixen cognoms, però el nom no ens agradava, bé, no ens acabava de convèncer.

Doncs suposo que com jo hi haurà moltes mares. Estava embarassada amb tots els canvis hormonals que això suposa i la gent posant pressió sobre el nom del nanu, que si Marc, Pep, Vicents, Cesc, Francesc, etc. I no, per una mare (i també per un pare) escollir un nom i posar-se d’acord amb la parella no és gens fàcil. I menys quan el teu voltant et posa pressió.

Però va arribar el dia que vam tenir clar el nom del nostre fill: Ïu. Un nom curt, català, que significa gloriós i que és molt original. Teníem el nom! I estàvem convençuts.

Com actua la gent quan ja tens el nom decidit?

Imagineu-vos la situació. El meu marit i jo ben cofois amb el nom escollit. Segur de posar-li Ïu. I si amb dièresis a la Ï per fer-ho un pel més complicat al escriure-ho. Perquè encara que sigui per trencar el diftong molta gent no posa la dièresis per facilitar l’escriptura.

Així que quan la gent ens preguntava qui nom li posaríem dèiem: Ïu. I en aquell moment podies veure la cara de les persones. Hi havia qui s’alegrava i expressava que li encantava. Hi havia qui canviava de cara i deia: està bé és maco. Gent que no seríem capaços de saber si els hi agrada o no, però també hi va haver gent que va dir: que lleig, de veritat li posareu aquest nom? (També gent de la meva família directe).

Al principi m’ho prenia a pit i fins i tot vaig arribar a dubtar de si feia bé posant aquest nom al meu fill, però reflexionant vaig pensar que si que aquell havia de ser el nom. I apart era el masculí del meu nom (Ivette) així que aviat hem vaig convèncer i vaig començar a ignorar les opinions de la gent.

Així que a totes les mares que us passa el mateix que em va passar dir-vos que molts ànims i seguiu els vostres cors. Al final la gent s’acostuma al nom i els hi acaba agradant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *