Carnaval: de la perspectiva a la realitat

Quina festivitat més bonica i encara més quan tens fills. Nosaltres mai ho havíem celebrat, però forces anys anàvem a veure la rua, però des de que ha nascut l’Ïu el disfressem i anem a veure la rua perquè gaudeixi de la festa.

De fet aquest ha estat el nostre segon any. L’any passat vam despertar tard i li vam comprar una disfressa de presoner. Estava guapíssim. Aquest any vam mirar amb temps que li podíem fer. En un primer moment teníem clar que volíem vestir-lo de MIC ja que a ell li encanta, però finalment ho vam descartar ja que l’Ïu està en una etapa que no vol res de coll cap amunt. Així que si el vestíem de MIC no es voldria pintar la cara. I tampoc tinc clar si voldria anar amb una bossa taronja (aquesta era la idea principal).

Finalment, després de rumiar vam decantar-nos per vestir-lo de pirata ja que és una de les seves cançons preferides del grup de música EL POT PETIT. Vam comprar la disfressa un mes i mig abans a Aliexpress i així ens sortia més barat. Ho vam rebre de seguida: un mono sense de pantalons i samarreta propi de pirata, un cinturó, una jaqueteta i un gorro. Era tot maquíssim.

Va arribar la setmana del carnaval i a l’escola bressol ens feien anar cada dia amb una temàtica diferent:

  • Dilluns perruca. Ell no se la va voler ni posar.
  • Dimarts vestits de gala. Aquí tot perfecte.
  • Dimecres emoticono. Em vaig currar una disfressa amb goma EVA d’emoticono. Li molestava.
  • Dijous univers. Vaig agafar una bossa de basura negre i li vaig enganxar tot de planetes, estrelles, llunes, etc. que havia anat fent jo amb aquarel·la. No li agradava portar una bossa al cos.
  • Divendres astronautes. No el vaig veure disfressat.

A partir de divendres el vam disfressar de pirata. El mono li anava perfecte i no li molestava, però el gorro i la jaqueta si. Així que era una constant “baralla” per posar-li el gorro. I cal dir que vam intentar pintar la cara i tampoc va voler.

Així que aquest post és per reivindicar el que volem amb el que en realitat és. Imaginàvem el nen ben disfressat de pirata i amb l’ull pintat com si portés un antifaç, però la realitat no va ser aquesta sinó un bebè disfressat de pirata que feia pallassades perquè tothom el parés i li digues l’ho guapo que anava. Així que com a lliçó pròpia us diré que feu cas al que ells vulguin i no us feu il·lusions de com aniran o deixaran d’anar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *