Educar sense gènere

Avui us volem parlar sobre el tipus d’educació que hem decidit emprar amb els nostres fills: una educació sense gènere.

Abans de tenir fills mai m’havia plantejat quin tipus d’educació volia pels meus fills. Tenia clar que sempre seria des del respecte i la tolerància, però mai m’havia (ni ens havíem) plantejat un tipus d’educació així.

D’ençà que va néixer el nostre fills gran ens vam adonar que el món està classificat per gènere: nen i nena – home i dona – i sempre seguint una mena de protocol oblidat. Els nens la pilota, els superherois i la roba de xandall. Les nenes les nines, el rosa i les princeses. I què passa quan això no és així?

A casa no identifiquem cap d’aquestes coses com a coses per nen o per nena, sinó per tots iguals. Per exemple, els nostres fills tenen tan nin@s com cotxes. I juguen al que més els hi ve més de gust.

Ells saben i són conscients que poden posar-se el que vulguin (sempre i quan sigui quelcom raonable. Per exemple: no li posarem un banyador a ple hivern), són totalment conscients que s’han d’enamorar de la persona independentment del sexe. No importa si estan amb altres homes o altres dones mentre realment els estimin. I així amb tot. I de fet, quan la gent sap que tenim 3 nens ens contesten: els nens porten nenes. Jo sempre els hi dic que ells portaran el que vulguin.

I de fet, a mesura que el meu fill gran es va fent gran cada cop ens trobem més la barrera del gènere. Sense anar més lluny, el meu fill sempre volia anar amb cua i les ungles pintades. Totalment respectable, però cada cop em trobo que ens pregunta si a l’escola li diran alguna cosa, que li diran els companys, etc. I tant jo com el seu pare sempre li diem que no importa això que ell a de fer el que més li vingui de gust. Però a vegades no és tan fàcil…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *