Quan ets mare ens focalitzem a parlar sobre com n’és de difícil la ma(pa)ternitat. I moltes vegades deixem de costat aquells moments tan divertits que ens regalen els nens i les nenes. És per això que he fet un recull de les anècdotes i la lògica que utilitzen els meus fills i que ens desperten un somriure.
Comencem!
- El meu fill té la costum de menjar-se els mocs. Li diem d’activa i de passiva que no ho fagi. Un dia el seu pare li explicava que si es menjava els mocs tindria la panxa plena de mocs i hauria d’anar al metge. Passat uns dies; em ve i em diu: “Mama ja no em menjo els mocs, ara els tiro al terra.” I en aquell moment es treu un moc, l’enganxa al terra i marxa tan feliç. No vaig saber que dir-li.
- Estàvem amb els amics. La típica colla d’amics sense nens i dels quals sempre acaben jugant amb ells. El meu fill gran es mirava a una de les amigues. I es va fixar que portava un rímel blau i li diu: Tens els ulls blaus!! I ella li contesta segur que són els ulls? I li senyala les pestanyes. Mentre afegeix com es diu això? Amb el que el meu fill li contesta: castanyes! I marxa ben content per tenir tant de coneixement. Encara estem rient.
- Hi ha situacions en què et fan riure tan que t’adones de la maravillosa maternitat que estas vivint. Doncs bé, el nostre fill petit està aprenent a parlar i hi ha moments en què fa unes frases que deu ni do! Doncs bé, l’altre dia estava espirant la caravana. I obviament, els 3 volien aspirar la caravana. No seré jo qui els hi dirà que no! Doncs bé, el Lluís (el + petit) no aconseguia que li deixessin l’aspirador més de 30 segons. Llavors em mira, es tira al terra plorant i em diu: Necessito l’aspirador, necessito passar l’aspirador.
- Estàvem sopant els 5 amb família a un restaurant a França. Els hi ensenyàvem a dir: jo em dic… i el nom de cadascú. Total que el pare dels nens diu: je m’appelle… Ïu! De cop a l’Ïu (el gran dels 3 germans) se li canvia la cara i es posa super content i diu: uauuu els francesos diuen Ïu a la frase de com em dic, uauuuuu!!! No va entendre que era el seu nom i nosaltres encara riem!