Com sempre dic: cada família és un món i no per això l’hem de jutjar.
Cadascú té una forma d’educar que ens pot agradar més o agradar menys… Però
no per això s’ha de crítica. Nosaltres a casa respectem moltíssim la forma
d’ensenyar, criar i educar de cada família (sempre que no impliqui
maltractaments ni res negatiu envers l’Infant).
A Sermare.cat som molt conscients que educar i ensenyar als nostres fills no és fàcil. El més important és que cal que els pares ens posem d’acord amb el que volem i no volem alhora d’educar i criar els nostres fills i això no sempre és fàcil. A casa sempre som partícips de parlar moltíssim les coses i decidir que volem i que no volem (sobretot quan el nen no hi és davant).
Per exemple, l’altre dia dinàvem tota una colla d’amics i entre ells hi ha un bebè de l’edat de l’Ïu aproximadament. Vam passar tot el dia junts i clarament veus que la forma d’educar és totalment diferent. No parlo de millor o pitjor, sinó simplement de la forma de criar. I el resultat: dos nens feliços.
Però avui vull anar més enllà. Vull fer una crítica cap a la societat. Cap a totes aquelles persones que es posen en la forma d’educar. La forma de posar-se amb la teva vida i dir-te com ho has de fer. Nosaltres a casa sabem com ho hem de fer i sinó ja demanarem ajuda! Però això la gent no ho entén.
Fa uns dies, llegia diferents bloggers que tenen fills i criticaven la forma d’educar o de fer dels seus fills i la veritat és que em sento molt identificada. Com ja sabeu l’Ïu és un nen que mai ha fet pit i s’ha criat a través del biberó. Doncs quan tenia 3 mesos una dona em va qüestionar el perquè no donava pit al meu fill i jo en aquell moment no vaig saber que contestar, però ara penso: què collons t’importa? I fins i tot crec que li hauria d’haver contestat això…
Però no tot es basa en el que fem o deixem de fer… Fa uns dies al meu marit i jo vam decidir anar a visitar un dels nostres millors amics a casa seva. Des dels seus avantpassats tenen una granja molt gran amb vaques. Les vaques estan en perfecte estat, controlades diàriament per un veterinari i passant tots els controls sanitaris. Són vaques de llet, no de les que es menjen. La cosa és que a l’Ïu li va apassionar veure aquelles vaques. Estava fora de si. Super content, feliç, etc. Vaig decidir penjar la foto a l’Instagram de Sermare.cat per compartir amb tots la felicitat del meu fill. I la sorpresa ha estat meva com la gent a críticat, sense saber, el perquè se’m passa pel cap ensenyar-li el meu fill una granja així. Estic enrabiada, enfadada… Ningú pot críticar sense saber, sense coneixer i menys posar en dubte la meva forma d’educar, ensenyar i criar el meu fill.
El meu fill l’educo jo!