Ells també necessiten tornar a la rutina

Avui és un dia molt especial per tots. Tant per nens com per pares i mares. Avui comencen l’escola els nostres menuts. Tot i que l’Ïu encara va a la llar d’infants avui us vull parlar de l’estimada rutina. Segur que molts de vosaltres us sentiu identificats amb aquest article.

Per alguns l’estiu ha durat 3 mesos per altres 4 o 5 setmanes… Tot depèn de si han fet casal, de si van a l’escola bressol, de si… El cas és que tots acaben necessitant l’estimada rutina. Doncs bé, avui us parlaré de l’Ïu. Probablement hem de tenir en consideració que estem entrant o ja estem ben endinsats a la terrible crisis dels 2 anys. I us faig saber que no m’agrada i no la porto gaire bé. Segurament les hormones de l’embaràs estan revolucionades i no m’ajuden…

I sense anar més enllà us explicaré el cas de l’Ïu i la necessitat de tornar a la rutina…

Vam començar l’estiu d’allò més bé. L’Ïu semblava que fos el nen perfecte. Un comportament exemplar. Ens agafava la mà i anàvem on fos. No marxava ni s’escapava. Va descobrir que li agradava molt pintar i podíem anar a fer un cafè que ell es posava a pintar. Està clar que havíem de pintar amb ell, però això a mi també m’agrada i es ben maco.

Durant el viatge al nord d’Espanya tot va anar rodó. Les hores de cotxe van ser molt suportables. Gràcies a la tablet. I durant les visites es va portar molt bé. I sempre s’entretenia amb la llibreta o els cotxes. Així que anàvem ben carregats de joguines!

Però a la tornada tot es va començar a girar. Faltava encara uns 10 dies de vacances per nosaltres i uns 15 per l’ïu i semblava que ell ja notava la falta d’horaris. (Destacar que durant l’estiu hem anat seguint força bé els horaris). Doncs els darrers dies l’Ïu va comença a desencadenar un seguit d’actuacions gens pròpies d’ell.

Exemples d’actuacions gens comunes:

  • S’enfada i llença les coses que té a la mà (ho segueix fent i ho fa MOLT sovint).
  • Capaç d’estar plorant més d’una hora sense saber el motiu…
  • S’escapava. No importava la direcció, ell marxava. I no es girava al seu nom. (Per sort ho va deixar de fer quan vam tornar a la rutina).
  • No volia anar agafat de la mà. Sota cap concepte. (Ara almenys en alguns llocs es deixa agafar).
  • Quan volia alguna cosa es posava a plorar, es tirava el terra i pegava. (Seguim treballant aquest aspecte).
  • Quan no tolerava alguna cosa era capaç de llençar el que fos (i es trobés pel camí) pels aires. Un dia estàvem prenent un cafè i ell un suc. Es va enfadar i va llençar tots els gots, cafès i tot pel terra. Es va trencar tot a mil trossos. No se quants cops em vaig disculpar amb els del bar.

Segurament hi ha més coses que ja no recordo. Però si que sé que la rutina ha anat posant les coses al seu lloc. I encara que algunes de les coses no les hem pogut solucionar les més greus sembla que de moment sí.

A vosaltres també us ha passat coses d’aquestes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *