A l’article ENS ESTRENEM COM A FAMILIA NOMBROSA: L’ORGANITZACIÓ us vaig parlar de l’organització sent família nombrosa de 3 nens (4 anys, 20 mesos i recent nascut). Avui us parlaré de la caòtica i fabulosa vida sent tants, però ho faré des de la basant d’humor.
Com tots sabeu quan es té fills, el cervell hauria de funcionar a màxima potència… Però la gran majoria de vegades no és així, sobretot quan es tracta del moment de marxar o en el moment en que vas a contratemps. I si a això li sumem el post-part i les hormones que estan revolucionades… De tot es tornar un caos absolut.
Voleu saber com l’hem liada des de que som familia nombrosa?
– Fa unes setmanes, sortia de casa amb en Lluís (el més petit) i quan era a l’ascensor em vaig adonar que portava les sabatilles. Imagineu-vos el meu look: vestida de carrer amb mitjons i sabatilles.
– Molts dies i quan dic molts són molts he sortit sense els discos de lactancia. Òbviament imagineu-vos com queda la samarreta. [Anotació: encara que fem LA els meus pits produeixen petites quantitats de llet].
– Posar els 3 nens al cotxe. Lligar-los. I a mig camí l’Ïu que em diu: mama a mi no m’has lligat!! I el més greu és que per lligar als altres 2 he de passar per sobre l’Ïu.
– Preparar el tupper amb la llet que necessita en Lluís. Passar tota l’estona fora i al moment del biberó adonar-nos que ens hem deixat la llet a casa…
– Anar amb els 3 pel carrer és bastant complicat. Sobretot perquè l’Alguer vol baixar tota l’estona del cotxet. I em d’estar amb mil ulls constantment. Com us imagineu a vegades no podem estar amb tots. Doncs en més d’una ocasió ens hem trobat amb gent que agafen l’Alguer del terra després d’haver caigut, ens hem trobat persones “renyant” els nostres dos grans per estar desmontan un banc del carrer, gent que ajuda els nostres fills a pujar o baixar d’algun parc, etc.
Aquestes coses no ens passaven ni quan teníem l’Ïu, ni quan teniem l’Ïu i l’Alguer. Però arriba el tercer i la feina és multiplica….