Ens van regalar en MIC quan l’Ïu va néixer. I durant molt de temps va formar part de la decoració de l’habitació de jocs de l’Ïu. Allà el tenia, quiet, immòbil, esperant que en algun moment hi volgués jugar…
I de cop, d’un dia per l’altre, en MIC s’ha convertit en el seu aliat, en el seu company de viatge. Sense casi ni adonar-nos l’Ïu va començar a dir MIC, a fer el típic “mac mec mic toca’t el màlic” i a voler portar arreu el seu estimat MIC.
A vegades em miro com hi juga i descobreixo els sentiments tan forts que hi té cap a ell. L’estima, l’estima molt.
Anècdotes amb en MIC
- A vegades, després de pentinar-lo em demana el raspall del cabell perquè vol pentinar en MIC.
- Si li trec les sabates, ell em demana que li tregui a en MIC. Apuntar que porta les sabates cosides i em porta una estona fer-li entendre que en MIC no es pot treure les sabates.
- A vegades veig com l’Ïu li ensenya a caminar o li dona la pipa. És adorable.
- Li he de rentar d’amagat perquè si veu que el poso a la rentadora fa un drama impressionant com si s’acabés el món, com si no arnès a veure mai més en MIC.
Finalment, vull afegir que hem hagut de posar una polsera a en MIC amb el nom de l’Ïu per evitar que es perdi, ja que no vull ni pensar que faríem si es presentés aquesta situació.