Fa un parell de setmanes, com ja sabeu, van operar en Lluís dels drenatges a les orelles. L’objectiu de l’operació era resoldre els problemes d’infecció i drenatge excessiu que havia tingut des de fa temps. Tot i que l’operació inicial va anar bé a una de les orelles, desafortunadament, l’altra orelleta ha rebutjat el drenatge i s’ha decidit que s’haurà de tornar a operar.
Com a mare, la preocupació m’envaeix cada vegada que el meu fill ha de passar per una intervenció quirúrgica. Tot i saber que és un procés rutinari i que el personal mèdic és competent i experimentat, no puc evitar angoixar-me. Vull que el meu fill estigui sa i feliç, i qualsevol cosa que s’interposi en aquest camí em genera una gran preocupació.
Veure en Lluís patir és difícil. Som conscients dels seus problemes a les orelles des de fa mesos, i hem intentat diverses alternatives mèdiques abans de decidir-nos per l’operació, però res ha funcionat i s’ha de prendre antibiòtic constantment. Vam posar moltes esperances en aquesta primera intervenció, esperant que solucionés el problema i que el meu fill pogués viure sense dolor ni complicacions.
No obstant això, ara ens trobem amb el contratemps del rebuig de l’orelleta al drenatge. Entenc que a vegades les coses no surten com estan planejades, però això no fa que sigui més fàcil de suportar. Mentre esperem la segona operació, intento mantenir un equilibri entre la preocupació i l’esperança. Confio en el coneixement dels metges i en la seva capacitat per resoldre aquest problema de manera eficaç.
Sabem que l’operació farà que s’acabi el seu dolor ; que ja ens han confirmat que és constant. I per fi podrà dormir bé, podrà i podrem descansar.