Em permeto el luxe de robar-li una mica d’espai a la web de la Ivette per parlar-vos sobre la meva experiència sobre ser pare. En primer lloc cal destacar que els pares i les mares vivim d’una manera diferent el tema de tenir fills. Les mares es preocupen per algunes coses que els pares no ho fan, però això no significa que tinguin un paper menys important a la família.
“Els oblidats”..
La primera cosa que m’agradaria destacar dels pares:som “els oblidats”. Durant l’embaràs només la gent pregunta per la mare, com es troba, com està… però… i el pare? Recordo que durant tot l’embaràs (si, durant 9 mesos!) només dues persones del meu entorn em van preguntar com estava. Estem d’acord que no és el mateix donar únicament suport, que tenir un nadó dins de la teva panxa, però home, els pares, també tenim un paper important.
I un cop ha nascut el nen?
Molta gent a vegades explica que els pares sempre tenen un paper secundari a l’hora d’atendre la criatura. I això us asseguro que no és gens cert 🙂 (almenys en el meu cas). Jo, com a pare, també he hagut de netejar el cul del meu nadó, embrutar-me, i aguantar glopades amb les mans. Si sou pares i esteu llegint això, us animo a que tingueu un paper actiu en la criança del vostre nadó perquè el vostre fill ho agrairà (i la mare també de rebre la vostra ajuda).
I els biberons?
Com ja us va explicar la Ivette en un anterior post, nosaltres no vam poder donar pit i per això vam tenir que combinar-nos per poder donar el biberó a l’Ïu. Nosaltres el que vam fer des del primer dia va ser combinar-nos per tal de poder anar descansant entre biberó i biberó. Així que algunes tomes els hi dona la Ivette i d’altres jo. És molt dur si només un dels dos de la parella ha d’assumir el rol d’alimentar sol al nadó. Tingueu en compte, que encara que la mare doni pit, sempre podeu treure la llet perquè el pare pugui tenir un paper actiu en l’alimentació. Jo, personalment, crec que és molt egoista per part dels pares pensar en que només l’ha d’alimentar la mare encara que només li doni pit.
Espero que us hagin agradat aquesta petita aportació i intentaré de tant en tant anar escrivint per mantenir viu el paper dels pares.