Primera setmana a l’escola Bressol

Fa unes setmanes us vaig explicar que estàvem escollint escola Bressol i quins criteris s’havien de seguir per escollir-ne una entre l’amplia varietat que hi ha a cada poble o ciutat.

Nosaltres en vam visitar forces i finalment, en vam decidir per una. Si us sóc sincera qui ho va acabant decidint va ser l’Ïu ja que s’hi va sentir molt agust i va estar tota l’estona que estàvem mirant la guarderia donant voltes lliurement per totes les classes. Tocant i remenant.

L’adaptació.

Cada escola bressol té la seva metodologia. La nostre l’adaptació es fa amb la mare o qualsevol altre familiar. En el nostre cas hi vaig anar jo. Vam anar una horeta. I en funció del seu comportament es decidiria si seguia venint més dies o si feia l’adaptació sol.

En el nostre cas, l’adaptació ha estat força fàcil. L’Ïu va estar genial. No em va necessitar per res. Bé, només quan un company li va donar un cop. Així que les mestres van decidir que el següent dia l’adaptació seria sense la mare i només d’una hora. Quan el vaig venir a buscar estava plorant, però no us penseu que era perquè no hi era, sinó perquè tenia son. Els dos següents dies vam anar incorporant una hora fins a fer un total de 3 horetes diàries.

La primera setmana.

Dia 1.

Aquest dilluns vam comença l’escola bressol en serio. Adaptació ja feta.

Quan el vam deixar va mig ploriquejar però poca cosa. Vaig marxar una mica trista i preocupada. Per saber com li estaria anant. La mestre ens va dir que havia plorat una mica, però que quan el tenien en braços se li passaven tots els problemes. I inclús havia dormit uns minuts.

Dia 2 / dia 3 / dia 4.

Tots tres dies van anar exactament igual.

Quan vam deixar-lo a l’escola el seu pare i jo va mig plorar, però els seus amics de seguida li van portar joguines i la metre el va agafar a coll.

Quan vam anar a buscar-lo rondinava a coll de l’educadora. Tenia son i una mica d’enyorança.

Durant el matí havia reclamat els braços de la mestra.

Dia 5.

El divendres va fer un canvi notable. Alhora d’acomiadar-me no em va voler dir ni adéu. Només volia jugar i anar en braços de la professora.

Durant el matí va estar TOTA l’estona jugant i no va voler anar a coll.

Quan el vam anar a buscar jugava feliçment amb els seus companys.

Símptomes.

Des de que ha començat l’escola l’acompanyen els mocs i la tos. Li donem un xarop homeopàtic i li fem fregues.

La panxa també la té revolucionada. I la caca no la fa massa bé.

Per sort no ens ha agafat febre i hem pogut acabar la primera setmana.

Canvis.

Sembla mentida però a casa ja comencem a veure canvis. El dormir és un altre món. Ara tots descansem.

Es concentra molt més amb les coses.

I si vol una joguina la reclama. I plora fins que li dones. Fins ara si no la podia agafar, n’agafava una altra.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *