Avui us volem parlar d’una cosa que ens ha passat recentment amb l’Ïu i que volem explicar-vos perquè realment ens ha tingut ben preocupats.
Ara el nostre nado té gaire bé 9 mesos, i ens hem adonat que des de fa un temps quan es queda sol plora. La primera reacció nostre va ser pensar que no estàvem educant correctament al nostre fill o que potser el teníem massa sobreprotegit. Fins i tot vam arribar a pensar… I si no sap jugar sol?
Però els nostres dubtes ens van marxar quan vam llegir el bloc de guia de mama que parlava sobre aquest problema. Segons vam poder saber, el nostre nadó cap cop més se n’adona quan no som al seu costat. Segons sembla, té a veure amb l’instint de supervivència ja que entra en una etapa que es diu angoixa de separació. En aquesta etapa, el més normal és que el teu fill no et percep dins del seu camp visual provoca que protesti i plori. De fet, estar separat del teu fill durant una estona prova una estrès en el nado perquè no sap quan et tornarà veure.
Això vol dir, que tot i que per nosaltres sigui normal deixar-lo sol mentre anem a fer coses per casa, pot ser que per ell no ho sigui. No té una percepció del temps per saber que la separació serà de 5 minuts o de 5 hores. Per això, és important tenir en compte i valorar que un bebè no és com un adult i que per tant no té la mateixa consciencia i percepció del temps.
Segons vam poder llegir en aquell mateix article, fins que l’infant no tingui 3 o 4 anys no serà capaç d’entendre que durant una estona no serà al teu costat.
Ens vam quedar més tranquils quan vam llegir aquest article, perquè llavors vam poder deduir que era una etapa normal de l’Ïu i que mica en mica anirà desenvolupant la seva capacitat d’entendre i de saber tenir una percepció del temps. Així que no patiu, els nadons no ploren perquè sí quan no us veuen, tot té una explicació.