Com ve sabeu tots, el Vallès Oriental està ple de camins per caminar, corre, anar amb bicicleta, etc. Fa uns dies va ser el Sant de l’Ïu i els seus avis li van regalar una cadireta per la bicicleta. El post d’avui us explicaré la meva experiència amb el nen i la bicicleta i tot el que és necessari per anar a fer un passeig amb bici.
Feia anys que teníem les bicicletes agafant pols al pàrquing i per això vam haver de fer una “puesta apunto“. Vam deixar el nen amb els seus avis i vam agafar les bicicletes, vam inflar les rodes, vam anar a un llocs d’aquests on tu mateix neteges el cotxe per passar una manguera a les bicicletes ja que tenien 3 dits de pols. Un cop netes i polides, l’Albert va montar la cadira de l’Ïu a la seva bicicleta. I ja ho teníem tot apunt!
Així que el diumenge a la tarda, després de que l’Ïu fes una siesta i un biberó vam anar a fer un passeig amb bicicleta.
Què cal portar dins la motxilla?
Sembla que no, però anar amb un bebè és com marxar una setmana de vacances. Dins de la motxilla hi portàvem:
- El mocador porta-bebè de la marca BOBA, per si passa qualsevol cosa o el nen no estigués bé poder tornar caminant amb el nen a coll.
- Un biberó per si de cas .
- Aigua per tots 3.
- Un jersei per si en algun moment fa fresqueta.
- Kleenex pels mocs
- Crema del sol, perquè encara que li haguéssim posat abans de sortir si fa molt sol o estàs molta estona s’ha de tornar a posar.
- Crema pels mosquits, ja que ara n’està ple!
Quina és la nostra experiència?
Vam posar l’Ïu a la bicicleta i li vam posar el casco. Cal remarcar que el casco no li agrada massa ja que tota l’estona se’l volia treure. Vam pujar a les bicicletes i vam anar a fer el passeig, primer per carrers i finalment per camins de carró. La veritat és que l’Ïu anava molt tranquil mirant el paisatge, jugant amb la pipa, amb les mans, etc. Vam fer en total uns 10 km. I després vam anar a prendre un refresc isotònic. La veritat és que el nen va estar molt bé tota l’estona i no vam tenir cap problema.
Al arribar a casa el vam banyar i directe a dormir fins l’endemà.
Com a mare, em va omplir d’orgull veure el meu fill sobre la cadireta de la bicicleta tan tranquil i sense plorar. I estic esperant el pròxim cap de setmana per tornar a fer una volta.