Diuen que el vincle que crees amb el teu fill si dones el pit és inexplicable, però que passa amb aquelles mares que no han pogut donar-li? Diuen que si no dones el pit és perquè no en saps o perquè no t’han ensenyat bé o perquè…
La meva experiència és…
Jo, com a mare, no em posiciono cap a un costat o cap a l’altre. Quan va néixer el meu fill tenia clar que volia donar-li el pit. A l’hospital me’n van ensenyar, però semblava que l’Ïu no ho acabava de saber fer. L’endemà d’arribar a casa el meu fill seguia sense saber com agafar-se del pit i vaig decidir anar a la consulta de la meva llevadora per veure si entre les dues aconseguíem que l’Ïu n’aprengués.
La llevadora em va recomanar que comprés “mugroneres” perquè el nen s’agafés millor. I aquí el meu fill va descobrir el món o això és el que em va semblar. No obstant, al cap de dos dies quan tocava fer revisió de pes, ja que era molt menut, vam veure que seguia perdent pes… Així que vam començar amb suplement. És a dir, donava el pit i després un biberó.
A l’hospital em van aconsellar que fer servir una màquina per treure llet per veure si així en fabricava més i podia aconseguir que el nen només fes pit. Vaig passar-me dies i dies enganxada a la màquina de treure llet de la marca Medela (una de les millors marques del mercat), però en tot un dia treia menys d’un biberó.
Aquesta situació em va crear un sentiment de culpabilitat. Només tenia ganes de plorar… Sentia que havia fallat com a mare… El meu marit em deia que no em preocupés que mentre existissin els biberons el nen no passaria gana i m’estimaria igual.
Vaig trucar al meu ginecòleg i també a la meva llevadora per explicar el que m’estava passant i que era el que ells m’aconsellaven. Els dos van coincidir que no podia seguir amb aquella situació i que deixés de donar pit el nen. Que això que m’estava passant li passava a moltes altres mares i que el nen seria feliç igual.
Ara que el meu fill és més gran…
Ara que han passat uns mesos tot ho veig diferent. El meu fill ha crescut amb biberó i està fort i sa. Riu com tots els altres nens i és feliç descobrint tot el que té al seu voltant.
Durant aquest mesos hi ha hagut persones que m’han mirat malament per no donar-li el pit, m’han preguntat sense coneixem perquè no l’amamantava o bé, s’han atrevit a dir que no tenia suficients coneixements de com fer-ho… M’he enfadat i enrabiat amb aquelles persones que sense saber-ne (algunes sense fills) han volgut posar-se a la meva vida i la del meu fill.
M’agradaria afegir que m’hagués encantat poder donar el pit, però també vull afegir que donar el biberó és molt còmode i et poden ajudar.
Vull fer un crit a totes aquelles mares que donen el biberó i aquelles dones embarassades que no volen donar el pit que cada vegada som més les dones/mares que ho fem així i que això no ens fa ser menys mares!