L’arribada a casa era el que més em feia patir. Quan estava embarassada i pensava en aquest moment em posava nerviosa i em preguntava si ho sabria fer bé o si…
Què vam fer al arribar a casa?
Vam arribar vora les 12 i el nen dormia (què bé!) així que vam posar-lo al bressol i el bressol al menjador per poder tenir-lo controlat. I mentre ell dormia nosaltres recollíem totes les coses de l’hospital.
Què li passa al nostre cervell quan arribes de l’hospital?
Quan arribes de l’hospital amb el teu fill a les mans, tot ho perceps diferent. Durant l’estada a l’hospital no has pensat en res més que en el teu fill. El menjar i els dubtes ho resolen allà mateix. Però quan arribes a casa tot ho has de fer tu, ningú està allà per resoldre’t els dubtes o explicar-te què i com fer les coses…
Nosaltres, personalment, era com si ho haguéssim oblidat tot. No sabia ni que hi havia a la nevera per cuinar, posava una secadora i no l’engegava, anar a buscar alguna cosa i no recordava el què.
Al cap d’uns dies li vaig voler preguntar a la meva llevadora i em va explicar que era molt comú en les recent parides. Ens oblidem de les coses, dels dies i no saben ni l’hora en que vivim. Però no et preocupis perquè amb els dies tot es va col·locant al seu lloc.
Què és el pitjor de l’arribada a casa?
Al cap d’unes hores d’arribar a casa comencen les visites. Tothom vol conèixer el nouvingut. A mi em feia il·lusió que vinguessin els amics i familiars a veure el petit, però a la vegada em cansava molt i em posaven molt nerviosa. El cap de setmana era horrible. Es van arribar a trobar més de 15 persones a casa nostre. Però com tot, a poc a poc, les visites van acabant i en uns dies/setmanes ja no en tens cap o casi cap. Aleshores és moment de gaudir del teu fill.
Consell: Intenteu tenir temps pels 3 encara que sigui els matins o per anar a fer una volta.