Ens situem en que just m’havien posat l’epidural. Semblava que començaven a disminuir la sensació de les contraccions. Però un cop posada la cosa no va anar com esperàvem. Les contraccions van anar disminuint, però no van desaparèixer. A cada contracció tenia un dolor molt fort i insuportable al ronyó esquerra. Van posar-me més epidural per veure si se’m passava. Però cada cop anava a més. I cada cop notava més les contraccions. Com si l’efecte només durés 10 minuts. Preocupats van decidir posar-me una altra medicació per disminuir tant dolor. I el mateix: 10 minuts i desapareixia l’efecte.
Jo estava molt nerviosa. El part de l’Alguer va ser en viu notant com sortia el nen. I tot i ser una experiència brutal no volia tornar a repetir. Però notava que aquest cop el dolor era més intents i més fort.
L’epidural me la posaven a les 6 de la tarda. A la poca estona em van fer un tacte: 9 cm dilatada però el nen molt amunt. I als 5 o 10 minuts començava a cridar que el nen estava sortint. Però ningú em feia cas. Fins que enfadada (potser més pel nerviosisme que per altre cosa) vaig cridar que em miressin bé i em fessin un altre tacte perquè el nen estava aquí. I la llevadora va fer el tacte: 10 cm i el bebè ja estava treien el cap .Va corre a avisar la ginecòloga. I ella va venir corrents amb un altre company.
Efectivament el nen estava pràcticament aquí. Em van demanar que empenyés i jo ho feia però tenia tant de dolor que cada cop em posava més nerviosa. Dins la sala de dilatació hi havia en aquell moment 2 ginecòlegs, 1 llevadora, 1 infermera, la anestesista i el meu marit. Tots sorpresos pel dolor que sentia. Jo cridava pel dolor, perquè no sortia, per tot. Fins que un altre llevador va venir i em va dir ben fluixet al meu costat: deixa de cridar, respira fons i empeny. Mentre ell em deia això, la ginecologia em tirava un líquid calent a la vagina. Un líquid que em va calmar el dolor i amb 4 respiracions (segons el meu marit, segons el meu parer en van ser milers) va sortir en Lluís.
Me’l van posar a sobre. Van netejar i em van posar una medicació bastant forta per via. Una medicació que a la hora va començar a fer efecte i em vaig anar trobant millor. En Lluís va sortir amb 4,13 kg a les 18.50 de la tarda. Era tant gran i m’havia fet tant mal, però al veure’l tot es va quedar enrere i per fi el tenia en els meus braços.
Per sort, no va fer falta cap punt ni extern ni intern. Així que a les hores ja podia seure, moure’m, etc. I només prenent voltant i paracetamol.
Finalment, la anestesista em va explicar que veient que 2 dels 3 parts l’epidural no va tenir efecte segurament és degut a un problema d’esquena que tinc bastant important. I ara, havent passat uns dies m’enduc un molt bon sabor de boca de l’experiència d’aquest tercer part.